24/11/10

Destí: Marroc!

Vinga, comencem amb la història, que sinó em passarà el de sempre!



20 d'octubre, ens trobem 5 persones a l'Aeroport de Reus; l'Eloi, el Pere, el Manel, el Patxi i jo. Estem nerviosos, il·lusionats, espitosos... bé, estem com pot estar qualsevol el mateix dia que agafa un avió per anar de vacances, suposo.

Vam quedar bastant abans que sortís l'avió, cosa que va comportar que ens estiguessim unes quantes hores a l'aeroport, de manera que vam tenir moooolt de temps per pesar les motxilles i les maletes, per riure, per xerrar, per posar-nos més nerviosos... en fi...


Photobucket


Photobucket


Però tot arriba, i per fi ens van deixar pujar a l'avió...


Photobucket


Photobucket


... i un cop asseguts adequadament, vam començar les baralles per veure qui podia estar al costat de la finestra i admirar els paisatges que s'anaven succeïnt fins arribar a Marraqueix.


Photobucket


Photobucket


Photobucket


A l'Aeroport de Marraqueix ens van venir a buscar uns nois amb els que el Manel havia contactat per a que ens facilitessin el transport fins a Imlil, un lloc per dormir i la reserva del refugi.


Photobucket


Photobucket


Ens van embutir en una furgoneta i... cap a Imlil falta gent! El que no sabiem es que el nostre destí final no seria Imlil, això ho vam saber un cop arribats al poble. Allí ens van dir que a cambiar de furgoneta, que ens portaven a un altre poble... la furgoneta nova no tenia desperdici... llums que cambiaven de colors, pintura de disseny, i a nosaltres ens van posar al darrera, en uns banquets de fusta, amb les finestres enreixades i completament a fosques, ja que a sobre hi havia cortines.... per un moment vam pensar que ens segrestaven...


Photobucket


Photobucket


El que en un principi pensavem que seria una putada, va ser gairebé un regal. En comptes de Imlil, el nostre destí va ser Aremd, un poble molt menys turístic i que ens estalviaria una mitja hora de camí l'endemà. A més, ens van acollir en una caseta fantàstica, on ens van donar un sopar per llepar-s'hi els dits...


Photobucket


Photobucket


Photobucket


... i, com no, el te amb menta!


Photobucket


Photobucket


Vam anar a dormir tan aviat com vam poder per estar fresquets per l'endemà, que ens esperava la pujada fins al refugi del Toubkal. Com us podeu imaginar, despreniem ganes i il·lusió per tots els poros de la pell... però tot i així, tot i l'emoció, jo vaig caure rodona dins del sac de dormir...

P.D.: estic "robant" fotos als companys de viatge... espero que algun dia m'ho puguin perdonar...

4 comentaris:

Patxi ha dit...

Que guay!!
Molt bona.
L'arribada va ser molt emocionant, i menos mal que no vam veure la carretera!!
Ja espero la cronica del trekimg fins el refugi del dia seguent.

Ânims!!
Petonets

xavi ha dit...

Continua robant :D

Anònim ha dit...

Salam Aalekum

Voldria fer un petit comentari del capítol anterior: La foto del Ras-Timesguida (Cap-Mosquit?): Una bona excusa per tornar a autoreceptar-se la felicitat.

Una delícia poder gaudir d'aquest bloc.

Gràcies i endavant (Xucran -i- jala)

Petons i abraçades
Manel (Alí baba)

Alba ha dit...

Xavi, mentres no se queixin, seguire robant fotos, jeje! No te preocupis!

Manel! Quina alegria veure't per aqui! El Ras-Timesguida no es lliuraran de les nostres petjades, això ho pots tenir per segur! Ho sents Patxi? Ja podem anar preparant la motxilla! Que hi tornem! Jeje!

Lo de la carretera encara em provoca calfreds i suor freda... he preferit obviar-ho...