19/5/09

Terradets: Aresta Ribes Vidal

Pos resulta que un bon dia, sense gairebé saber ni com, vaig quedar amb Marsal per anar a escalar a Terradets. Jo en tenia moltissimes ganes, necessitava tornar a escalar (i m'estic posant les piles!), o sigui que, carretera i manta i cap a Terradets!

Vam marxar lo dissabte al migdia, així a la tarde vam poder aprofitar per fer un parell de vies curtes a la paret de les Bagasses i guanyar-mos la cervesa (vale, les cerveses...) de despues. I lo diumenge, despues de la ressaca del Madrid-Barça, l'escalada de "veritat".

Despues de diferents valoracions, la via escollida va ser l'Aresta Ribes-Vidal, una via de més de 300 metres, relativament facil, que repassa una aresta de la Roca Regina. (Ressenyes extretes de www.ressenya.net i www.onaclimb.com)

escalada
escalada

I carregats de trastos i ferralla, sortim de la furgoneta, i davant nostre, s'alça l'aresta...

escalada

Quan trobem lo camí bo fins a peu de via, lo seguim, i un cop a la paret, a escalar s'ha dit! Marsal va sempre de primer, que a mi me pesa el cul i, a més, no he equipat mai una via ni res, però bueno, tot serà posar-s'hi!

escalada

De seguida podem veure com la carretera i los cotxes se fan petits als nostres peus

escalada

El problema d'esta via és que, al principi, alguns trams s'han de fer caminant per anar de reunió a reunió, i és bastant rollo pel tema de les cordes, i de caminar amb los peus de gat, a part de que la roca es bastant guarra. Però a partir de més o menys el vuitè llarg, la roca cambia i es fa bona i agraïda, i el paisatge és acollonant. Sobretot a l'ultim llarg, que deixes al final la cresta per anar per un costat i, sense saber com, te trobes penjat al buit, amb tot lo món als teus peus. Fantastic!

Poques fotos de l'escalada, però es que jo ja tenia prou feina...

escalada
escalada
escalada
escalada

Finalment, arribem al cim... i les vistes són esplèndides! Potser a les fotos no es veu massa bé, perquè el dia no era massa net, però es veien tots els Pirineus nevats.

escalada
escalada
escalada

Per demostrar que jo també hi era, una foto dels dos

escalada

I bé, toca l'hora de baixar! Busquem uns rappels que es van equipar fa uns tres anys i que, en teoria, mos estalviaran temps i camí. Però vaja, que tot va bé fins que va malament... fem lo primer rappel i, a l'anar a recuperar la corda, s'enganxa lo nus. Vam intentar recuperar la corda de mil maneres diferents, però res, tu, que no baixa de cap manera. Com que la corda encara estava enganxada a la reunió i teníem los dos caps de corda, Marsal decideix pujar per la corda per desenganxar-la. La suada que es va fotre! I sort d'ell, sinó encara estariem alli racionant lo menjar, l'aigua i los cigarros fins que mons pares me trobessin a faltar... O sigui que, si algu llegeix això i vol fer esta via, que ho tingui en compte: ojo al primer rappel! Jo ja he trobat informació d'altra gent que se l'hi ha enganxat la corda al mateix lloc, però claro, ho he vist despues...

Però bueno, al final vam poder fer lo segon rappel, que a mi em va encantar! Un rappel gairebé completament penjat, que sembla que no s'acabi mai. Genial! També he llegit que prop d'este rappel hi ha un niu de voltors, però jo no vaig veure res.

escalada
escalada

I un cop recollits los trastos i les cordes, pitant cap a baix, que és tard! Això si, amb temps per fer una última foto a l'aresta i els rappels

escalada

Al final, vam arribar al cotxe a les 9 del vespre... si no m'equivoco unes 10 o 11 hores per estos mons de déu... no, si ja m'ho deia ma iaia: nena, a casa s'esta millor!... però saps que? Que me quiten lo bailao!