Pradillada 2009

Sip, ho sé de sobres.... però m'és completament igual lo que penseu!!!!

Avui toca explicar-vos la nostra aventura per Pradilla de Ebro i Gallur.
L'empresa on treballa l'Eloi, Beniemocions, la van llogar per fer la baixada anual de piragües des de Gallur a Pradilla de Ebro, i com que mos va la marxa, Ferran, los seus fills i jo mos hi vam apuntar, que, total, que fas un diumenge de juny des de les 5 del matí? Pos res millor que anar en piragua per estos mons de déu!
Això si, per poder anar mes juntets i poder passar-les mes putes, Beniemocions mos va deixar una canoa fantastica, que no hi havia manera de dominar i que lo que és ràpida, rapida no és... estos petits detalls mos van permetre gaudir bastament del paisatge de l'Ebre a estes alçades, i, com no, fer lo ganso més estona.

Pos bueno, comencem. Vam quedar Ferran, l'Andreu, l'Arnau i jo a les 5 del matí al passeig del pont. Em sap greu, pq vaig fer 5 minuts tard.... però no passa res, al cap de no res ells ja eren alli super despejats i desperts.... només me vai esperar una horeta de res...

Doncs això, un cop tots juntets, carretera i manta i cap a Gallur! On l'Eloi i la Montse ja hi eren des del dia anterior.

Evidentment, vam notar que sortiem de lo nostre petit país....



Despues de no sé quan rato de viatge, vam arribar a Gallur... i bueno, que no mos pensavem trobar-nos esta marabunta de gent! Increible! Allí mos vam saludar amb l'Eloi, que ja no vam veure més fins a l'arribada, i amb la Montse, que mos va acompanyar riu avall, però ella en una piragua simple, que no se'n fiava de natros (i ben fet que fa, ho he d'admetre...)








Va passar una bona estona fins que no vam posar lo cul a la canoa, pero tot arriba!



Destacar que, durant lo descens, hi havia un grupet de xiquets i xiquetes enfundats en trajes de neoprè d'estos que marquen tot i més, los UME (Unidad de Machos Españoles), que van fer lo mateix tram nadant (algun van fer trampa, això si)



Los navegants d'aigua dolça!







A mig baixar, una paradeta per refrescar-se.




I despues, a continuar riu avall, fins arribar a Pradilla, on vam aixecar per fi el cul de la piragua, just al pas de barca de la població.






Pero aquí no s'acabava la feina! Queda lo més dur: recollir piragües i demés material, i, com no, tots vam ajudar en lo que vam poder, que despues ens esperava un dinar ben merescut!




Després de dinar, i mentres la gent de Pradilla continuava amb la festa, natros carretera i manta, a tornar cap a casa... un viatje llarg, tot i que alguns ni se'n van adonar...




I per acabar d'arrodonir el dia, parada a Benifallet a tornar la canoa als "jefes", una cerveseta, i manualitats: el primer pas de barca de papiroflèxia!






I fins aquí una nova manera de "perdre" un diumenge des de les 5 del mati fins a que s'acabi.

P.D.: la cançó es un nou himne que mos va enamorar, i algunes de les fotos son de Ferran.