15/8/08

Vacances 2008, capítol 2; de Sotres als peus del Picu Urriellu

Dilluns 21:

Avui ens despertem aviadet, a les 7.30h, i després de fer les motxilles, esmorzem, paguem l'hostal, carreguem los trastos i comencem a caminar en direcció al Collado de Pandébano. En general la gent hi arriba en cotxe, seguint una pista, però natros, com que el cotxe de Kepa es nega a passar per segons on, hem de sortir de Sotres a peu. Fins a Pandébano ens esperen aproximadament una hora i mitja. Al sortir de Sotres, davant nostre, veiem les ziga-zagues de la pista que haurem de seguir.






Passem pels Hivernales del Texu, i anem pujant xino-xano i tranquil·lament. No tenim cap pressa, tenim tot el dia per arribar a dalt de tot de la Canal de la Celada, on ens han dit que hi ha un vivac força còmode.




Al cap de gairebé dues hores més o menys, arribem al Collado de Pandébano. Alli deixem la pista, i ens enfilem pel camí que en unes 3 hores ens ha de portar fins al refugi de la Vega de Urriellu. Tenim previst dinar alli, amb la calma, i evidentment, amb la calma pujem...








Ja ho sabia de l'any passat, però la primera imatge que es té del Picu mentres puja, sempre em sorprèn... es tan gran!!!! En girar un revolt es presenta, i després les seves parets ja no ens abandonen en tot el trajecte.













A la paret descobrim que n'hi ha un parell escalant... una via d'aquelles que preferixo mirar de lluny, que fan mal...






Arribem al refugi en l'horari previst, i allí, un Aquarius i a dinar. El refugi està okupat per no sé quants grups escoltes o de colònies.
Mentres dinem, coneixem a un xaval molt majo, un tio d'estos que s'han fet petar les muntanyes de mig mon, que resulta que es de Zuberoa, al País Vasc francès, i Kepa i ell es posen a parlar en euskera. Com que evidentment jo no pillo res del que diuen, passo d'ells, que igual és interessant lo que diuen, pero no ho entenc, i me poso a mirar que los grupets de colònies (un dels quals és català, un altre mallorquí i els altres de no sé on), que fan lo que és propi de la seua edat, és a dir, el tonto. És lo que ténen els 15-16 anys.
Cap allà a les 4, omplim les cantimplores d'aigua i emprenem la pujada per la Canal de la Celada. Josu ens va dir que a dalt de tot, sota la paret Est, hi ha uns vivacs força guapos, i és lo que anem a buscar. Així, doncs, deixem el Refugi de Vega Urriellu darrera nostre i comencem la última pujada, passant pel costat d'unes ovelles que de tontes no en tenen res, i busquen les ombres per a fugir de la calor.






La Canal de la Celada és bàsicament una tartera, no massa complicada, però si farregosa en algun tram, sobretot quan no hi ha gens de neu, com era el cas. En total la pujada ens porta una horeta i algo.






Quan arribem practicament dalt de tot, a l'alçada on calculem que hi ha d'haver lo vivac, la paret Est mos corprèn. Per aqui pujarem demà, per la Cepeda, i esforçant-nos-hi una mica, fins i tot podem vore el forat de sortida de la via, que permet el pas al circ des d'on es puja al cim i es rapela.








No cal buscar gaire per trobar el vivac. De fet, Kepa el troba de seguida. Vale, vale, admeto que jo no el vaig buscar massa que diguem.... Però el fet és que el que ens pensàvem que seria un vivac normalet, resulta ser gairebé un hotel, amb unes vistes acollonants...






Quan ja ho tenim tot ben escampat i ocupat, Kepa decideix anar a pujar a la Morra de Carnicioso, a uns 15 minuts d'on estem, però com que s'ha de desfer una mica del camí que hem seguit per pujar, a mi, que vols que et digui, com a que em fa mandra, i me quedo al vivac. Des de la meva posició privilegiada, l'hi faig algunes fotos mentres puja al cim, i ell me'n fa també alguna a mi.








Quan torna Kepa, jo m'entretinc amb este animaló, perseguint-lo per fer-li fotos, i ell, no sé si per carinyo o perquè, no va parar de bufar-me.




Després de sopar, i abans de posar-mos a dins del sac per passar la nit, gaudim de l'irrepetible espectacle d'una posta de sol amb un mar de núvols als nostres peus...



















I la nit, clara i tranquila, ens va envoltar. I mentres alguns dormien placidament, d'altres no van deixar de contar ovelles infructuosament... però vaja, lo important és que a l'endemà a les 9 del matí haviem quedat amb Josu, Pesquisa, Grivel i Tuvatu per pujar el Picu. Grivel i Tuvatu per Amistad con el Diablo, i els demés per la Cepeda.

6/8/08

Vacances 2008, capítol 1; divendres, dissabte i diumenge sense fer res de profit

Començo amb els reportatges de les vacances, ara que ja estic mig situada amb les fotos i tot plegat, tot amanit amb una cançó de Sau de ja fa uns quants anys, quan el Carles Sabater encara estava viu.

Divendres 18:
El dia es resumeix en una sola cosa: tren, tren i més tren. Agafo el tren a Reus a les 13h, i arribo a Bilbao a les 21h. En el viatge m'he llegit de cap a peus el llibre "Cell" del gran Stephen King.
Quan arribo a l'estació de Bilbao, Kepa em vé a buscar, i anem a casa seua. Vai carregada hasta dalt de tot, no sé pa que vull tan de fato.... segurament la mitat no ho fare servir!
A casa de Kepa, sopar amb sons pares, una dutxeta i a dormir.
Dissabte 19:
Despues de dinar, Kepa i jo marxem cap a Sotres, i hi arribem cap al tard.
Fem una birra i bueno, a buscar puesto pa dormir. Nem al Jitu d'Escarandi, una espècie de collada on podrem escollir lo lloc que més mos convingui.
Quan arribem alli, l'espectacle del cel, les muntanyes i els nuvols és francament impresionant!








Sopem lo que portem al cotxe, i de seguida mos posem al sac. La nit és estrellada i Kepa s'adorm de seguida.
Diumenge 20:
Bueno, lo que ahir semblava que havia de ser una nit preludi d'un dia fantastic, s'ha capgirat, i mos aixequem tots molls, no per que plogui, sino per culpa d'una boira pixanera d'estes que tan molesten.
El pla que hi havia per avui era pujar al Sagrado Corazon, un cim que pel nom no es pot dir que estimuli massa, pero que segons Kepa és molt bonic. Total, que mullats com estàvem, de l'unic que teniem ganes era de prendre un cafè amb llet calentet i esmorzar en un puesto menys humit, o sigui que ho vam posar tot al cotxe i cap a Tresviso.
Tresviso és un petit poble que fins fa poc només s'hi podia arribar caminant, però que ara té una carretera i, evidentment, comença a tenir turisme de xancleta. Este tipo de turisme, però, només hi va quan fa sol i a la tarde, o sigui que natros a qui vam trobar va ser a un parell de vascos que també van haver d'aguantarse per culpa de la boira i no nar d'excursió i al "jefe" del bar, un tipo molt majo.
Vam esmorzar tranquila i llargament, i despues vam anar a fer una volta pel poble. El problema d'aixecar-se a les 7 sense poder sortir d'excursió ni anar enlloc és que els dies es fan llaaaaargs....
Passejant, tenim una vista de Tresviso entremig de la boira




I les gotetes juguen als equilibris




Seguim voltant per Tresviso, i a la paret de l'església trobem esta placa... ni els poblets més petits s'escapen de segons quins pecats....




Vam estar a Tresviso fins a mig matí, moment en que vam decidir anar cap a Sotres. Allí vam agafar una habitació a l'hotel Casa Cipriano, vam dinar, vam beure cervesa, vam voltar i, en definitiva, no vam fotre brot en tot lo dia.

Despues, l'endemà, començava la festa del Picu, o sigui que, fet i fet, no va anar tan malament descansar.

1/8/08

Curiositats

Bueno, mentres enllesteixo els reportatges de les vacances, també m'he dedicat a esbrinar com arriba la gent al meu blog.
La majoria arriben gràcies als enllaços des d'altres blogs o webs, però el que més gràcia em fa, suposo que com a la majoria de gent, és saber amb quines combinacions de paraules em troben als buscadors d'internet. He fet una llista, que aniré actualitzant, la podeu veure al marge dret, sota el títol "Com arriben fins aqui?", però de moment aqui us poso el que m'he trobat fins ara:

- 3 voltes rebel (si, evident)

- Carrer de les tres voltes (es que potser ja han fet un carrer en el meu honor, no se)

- Cepeda Urriellu blog (que ràpid corren les notícies!)

- El camí cap a Itaca (no sabré mai si buscaven el meu escrit o el poema...)

- Els nens de la guerra (tampoc sabré mai si buscaven el meu reportatge o alguna altra cosa...)

- Escalada Tivissa (tinc poqueta cosa sobre el tema, però vaja, deu ser interessant...)

- Fins aviat (ves a saber que volien trobar)

- Idiomas scrabble (un reportatge informat que vaig fer!!)

- La Faja de las Flores (pos això)

- Malabars de foc (pobres, potser buscaven com fer-los anar, i els surto jo fent l'indio...)

- Paletes (esta entrada, la dels paletes va ser bona, jeje!)

- Ports escalada Estrets (també poqueta cosa sobre el tema, per desgràcia)

- Regalar un vol en parapente (espero que no es pensessin que els el regalaria jo...)

- Ressenyes de Mallorca escalada (mira que vaig fer coses a Mallorca... però escalar no)

- Tres voltes (un altre d'evident)

- Tres voltes rebel (i l'evident del tot)

- Vivac es fumat (mmmm.... no sé que dir-hi)

- Voltes rebel (més evidents)

Això és tot. Sé que és una tonteria, pero mira, em fa gràcia tu...