30/7/08

Ja he tornat!!!!

Doncs si, ja torno a estar a casa, s'han acabat les vacances, i la veritat és que és una llàstima... però bueno, tot lo bo s'acaba, no?
He tornat empeltada de musica de gaites, de pedres noves i de nous horitzons. Us paso un petit resum del que he fet i he vist estes vacances, acompanyades d'una cançoneta animada.

Comencem amb el resum:
He vist postes de sol fantàstiques, amb un mar de nuvols immens. És l'avantatge de dormir de tant en tant al ras...






He dormit en un vivac que més que un vivac era un balcó amb el món als nostres peus








M'he deixat fascinar altre cop pel Picu Urriellu, aquest cop per la via Cepeda, acompanyada de Josu, Pesquisa i Kepa. També he deixat altre cop que el Picu em deixi destrossada i plena d'agulletes....




He fet nous amics: una cabreta que m'ha demostrat que hi ha animals capaços de tocar-se el cul amb el nas....




... i la preciosa Porca Miseria, amb qui vaig mantenir una breu conversa sobre l'estat de les coses




Quan les agulletes no em deixaven ni moure, o quan el temps no acompanyava, també he fet de turista, i he visitat cosetes com el pont de Cangas de Onís




He pujat amb el telefèric de Fuente Dé a un preu força "assequible" (12€ anada i tornada, total per 5 minutets de res penjada d'un cable....)




A part del Picu, també he pujat a la Torre de Horcados Rojos, amb una mica de mala ostia, tot s'ha de dir....




He jugat a les cuinetes, i ningú ha acabat amb cagarrines...




He anat a la platja (si, jo a la platja, però només un parell d'horetes) a intentar posar-me morena, però torno amb la mateixa panxa de color llet de sempre




I el primer que he fet en arribar a Móra, sense ni tan sols sortir de l'estació de trens, ha estat beure una Estrella, que per estos mons de déu no n'hi trobes enlloc, amb Ferran




I bé, aquest és el resum introductori de les meues vacances. Ara, a seguir treballant!

17/7/08

Tancat per vacances


Pos això, que me'n vaig de vacances per les terres del nord, a vore si per alli també hi ha almogavers, illes independents i muntanyes, sobretot muntanyes. No patiu, que vaig ben acompanyada, molt ben acompanyada, i de fred no en passaré pas.
Mos veiem aviat, quan torni carregada d'experiències i de fotografies!

15/7/08

Despertaferro!!!!

Lo que té tenir amics que estan malament del terrat és que sempre m'enreden. I bueno, este any, per la Móra Morisca, m'han enredat per participar amb els Almogavers a animar els carrers... bé, m'han enredat a mi i a l'Eloi, i, si he de ser sincera, sort que m'han enredat, perquè realment, m'ho he passat de puta mare.... aqui us deixo unes quantes fotos.
Arreglant-mos, si es que es pot dir que anessim arreglats...













L'Eloi i jo...




I sortim al carrer!!!!















Una foto de grup




Quan acabem, cervesa per un tubo!!!!




I a descansar una estoneta, que demà serà un altre dia!




Jo ho deixo aqui, i no penjo mes fotos ni videos ni, res, que suposo que ben aviat les podreu vore a la nova i fantàstica pagina dels almogàvers. En aquesta pagina podreu saber qui eren els almogàvers i qui som (ara ja puc dir que en sóc un d'ells).
Això si, no em cansaré de repetir que ha estat un cap de setmana fantàstic!

6/7/08

De pel·lícula: El regne del cel

Avui, mig aprofitant que estic sola a casa, m'he posat a mirar la peli esta d'El Regne del Cel, que van fer fa uns dies per TV3 i que, com que com de costum no estava a casa, no vai poder vore i me la vai baixar de la mula. La veritat es que no me la vai baixar perquè tingués moltes ganes de vore-la, sinó perquè vai pensar que semblava una peli esteticament bona i que potser me serviria per entretenir-me un rato. Com la de 300, vaja.Pos això, que m'he posat a mirar la peli, i bueno, tots los actors me sonaven d'algo, pero no sabia de que. Al final, he descobert que el protagonista es l'Orlando Bloom, i que me sonava per lo de la peli del Senyor dels Anells. Els altres, pobres, me segueixen sonant, però encara no sé de que. Que hi farem.
Pos bé, per si no ho sabeu, la peli esta va dels creuats, els Templers i tota esta parafernalia. El protagonista és un noi que, sense saber-ho, resulta que és el fill d'un compte o algu així important (com podeu comprovar, no me quedo massa amb qui és qui...), i bueno, que son pare el va a buscar i se'n van tots junts a Terra Santa a conquerir-la o a netejar-se els pecats, tampoc m'ha quedat molt clar. El Orlando, el personatge que fa, vaja, és tant bona persona que fa fàstig, i els dolents, són tant dolents que fan fàstig. Així doncs, a mi m'han caigut bé els moros, que no eren ni massa bons, ni massa dolents. Sobretot un, que també era algo important, que este si que era majo. Us diria qui era, però tampoc m'he quedat ni com se deia el seu personatge...
De fet, este post no l'escric per explicar-vos la pel·lícula, que no deixa de ser una pel·licula entretinguda i ja està (això si, la fotografia i la música m'han agradat molt), sinó per transcriure-us un parell de fragments dels diàlegs que m'han agradat. No sóc creient ni m'interessa la religió lo més mínim, per això trobo francament absurdes les baralles i guerres que duen el nom d'un déu al capdavant o qualsevol creença per extensió. I bé, que aquestos dos fragments que us escric representen en bona part el que penso.

Diàleg entre el prota i un altre cavaller, quan tot just el primer ha arribat a Jerusalem:

"- I doncs, que et sembla Jerusalem?
- No he sentit la veu de Déu. Ni tan sols dalt del turó, on va morir el seu fill... m'ha deixat de la seva mà
- A mi no em consta
- Sigui com vulgui. Crec... que he perdut la Fe...
- Me'n refio més aviat poc de la Fe. Sota capa de Fè he vist fer atrocitats a fanàtics de tots els credos que en deien la voluntat de Déu. A la santedat s'hi arriba fent el bé i defensant amb coratge els que no es poden valer tots sols. I la bondat, la que plau a Nostre Senyor és aqui (assenyalant el cap) i aqui (assenyalant el cor). La suma del que hagis fet al cap del dia et farà bo o dolent."

Paraules del protagonista a la gent de Jerusalem, que ha de defensar la ciutat dels sarraïns:


"Ens ha correspost la defensa de Jerusalem. Ens hem preparat pel setge tan bé com hem pogut i sabut. Cap de nosaltres la va prendre als sarraïns, ni cap sarraï de l'exèrcit que ens amenaça havia nascut quan va canviar de mans. Així, doncs, combatem per una ofensa no comesa contra els que, per edat, no poden estar ofesos.
Què és Jerusalem? Els vostres llocs sants s'alcen sobre temples jueus que els romans van destruir. I els llocs de culte dels sarraïns damunt els vostres. Què és més sagrat? El seu mur? La seva mesquita? El vostre sepulcre? Qui té més dret? Ningú no més que els altres, i tothom el mateix.
Defensarem la ciutat. No per protegir aquestes pedres, sinó per protegir la gent que viu dins d'aquestes muralles!"

A mi em sembla que més d'un s'hauria d'aplicar el cuento, i deixar de fer bandera de guerra d'una cosa com les religions que, en principi, proclamen la unitat dels homes i la seva igualtat. Perquè desenganyem-nos, els que interpreten les paraules són els homes, i estos mateixos homes són els que los hi donen el significat que volen, segons el moment. Torno a dir que jo no tinc cap religió, però així i tot, crec que les religions, per si mateixes, van ser creades per a bé, no per a matar, insultar ni denigrar a n ningú.