8/9/08

Vacances 2008, capítol 3; via Cepeda al Picu Urriellu


Toca el moment de narrar-vos l'ascenció al Picu Urriellu de les meves vacances amb Kepa. Potser l'eix central de les vacances, tot i que no per això el més important, és clar!
Pos això, que el dimarts haviem quedat amb Josu a les 9h a peu de paret. Josu venia amb Pesquisa, Grivel i Tuvatu. Mentres Grivel i Tuvatu feien de les seues per la via Amistad con el Diablo, Pesquisa s'apuntava a venir amb natros a per la Cepeda.
La Cepeda no és que sigui una via extremadament dificil, però nois, té la seua dificultat. Bàsicament són IV-IV+, amb algun pas de V, i el pas xunguillo al final, un V+ super polit, ja que és el punt on s'hi ajunten diverses vies.






Pos bueno, que se fan les 9, i Kepa i jo ja estem esperant als peus del Picu, i, mentres mos anem posant cremeta pel sol, veiem aparèixer uns puntets que van pujant xino-xano pel camí.... seràn ells?




Aprofitem el zoom... i..... si! són ells!!!!!




Unes quantes abraçades, petonets i salutacions després, ja estem llestos per començar l'escalada. Josu i Kepa fan una cordada, i jo m'ajunto amb Pesquisa, un xaval que acababa de conèixer i que és majo com ell sol!
El primer llarg és facilet facilet. Josu va el priimer, i va posant el material per a Pesqui, que puja el segon. Després puja Kepa i finalment jo, i tota la paret seguirem este ordre, de manera que la major part del temps em quedo sola penjada d'un clau, però m'és igual, pq l'espectacle realment val la pena! La meva feina avui, a part de pujar més o menys dignament, és la d'anar recollint tot el material, o sigui que acabo sent la mula de càrrega.... però a gust que ho faig, eh?








La sortida de la primera reunió és ja una miqueta més dificil, però disfrutona; un diedre que mos fa suar una miqueta i posar-nos en situació... els culets que veieu a les fotos són el de Pesqui i el de Kepa.






Anem pujant tots quatre, segons la meva sensació, força ràpid per ser quatre, i, sobretot Kepa i jo, reneguem sovint quan mos trobem algun pas més complicat. Això si, he d'admetre que em vaig sentir força bé a la paret, feia temps que no em sentia tan a gust i tan segura. No sé si serà la companyia o que, però em vaig trobar molt be.













Si no m'equivoco, és a la quarta reunió que ens hem d'estar esperant força estona, una horeta més o menys, ja que més amunt és on conflueixen les diferents vies, i avui el Picu està plagat de llangardaixos de tots los colors. Això mos retrassa molt més del que voldriem... però bueno, que som joves, i tenim tot lo temps del món per arribar! És en aquest moment que gairebé em quedo adormida.... és lo que té passar mala nit!






A la fi, però, arribem a la última reunió, preludi del pas dificil. I nois, si que ho és de dificil! Però més que res pq la roca està totalment pulida, i rellisca que fa goig! Però rai, que uns catalans molt majos que han passat davant nostre mos han deixat una mica de material, i aferrant-nos-hi fins i tot amb les dents ho superem






Despues del pas, queda el gran naixement pel forat. I és que per arribar al circ, des d'on es puja caminant al cim del Picu, has de passar per un forat. I a veure qui és el guapo que el passa sense fer el ridícul ni deixar anar algun mecagondeu!






El passem tots com bonament podem, i, mentres anem maleïnt als fabricants de peus de gat per fer-los que facin tant de mal, pujem fins al cim del Picu.






Al cim, les fotos de rigor. Esta primera, pensant en Ferran sobretot, i dedicada a ell, i, per extensió, al Col·lectiu Correllengua, a la Picossa i a tots aquells que lluiten per la llibertat dels pobles.




Foto de grup. Anava amb los més guapos de tot lo Picu!!!!!




Al cim l'hi vaig regalar una samarreta a Josu que jo mateixa vaig pintar amb la ressenya de la via Murciana al Picu. Una cosa que tenia ganes de fer i la vaig fer...




Después d'una estoneta menjant algo, toca baixar, i depresa! Que amb la tonteria se mos ha fet tard, són les 5.30h, i Kepa i jo hem de baixar caminant fins a Sotres!!!! O sigui que els ràpels els fem tot lo ràpid que podem.




Arribem al vivac on Kepa i jo tenim les coses, i a les 7 ja ho tenim tot carregat i començem a baixar. Baixem amb Kepa i Pesquisa tota la canal de la Celada, al final de la cual ells tenen el vivac, on ja els esperen Grivel i Tuvatu.




Una ultima mirada enrere per despedir-nos del Picu, i cap avall que fa baixada!!!!




La baixada se'm fa eterna i insuportable. Esgoto els últims cartutxos d'energia que em queden... tot i així, baixem molt més ràpid del que ens pensàvem, encara que jo només em moc per inèrcia. Pandébano sembla que no arriba mai, però finalment hi arribem a les 9. Aqui, ens acabem la poca aigua que ens queda i seguim per la pista. Kepa s'avança, per poder arribar a temps a Sotres i a l'hostal, Casa Cipriano, a una hora raonable i avisar-los que hi passarem la nit, i no haver de dormir al carrer.
Així doncs, segueixo el camí sola, i al cap del que em sembla una eternitat, passo pels Invernales del Texu, i al cap de poc, apareix Kepa, que m'ha vingut a buscar amb el cotxe. Això m'estalvia un parell de quilòmetres... no sap Kepa com ho agraeixo!
Així, doncs, cap allà a les 23.00h entrem a l'habitació, mos dutxem, bevem un suquet i caic rendida al llit... abans d'adormir-me penso que m'agraden estos dies durs que apareixen de tant en tant...

(La cançó és d'un dels cds que em vaig comprar durant les vacances, i les fotos, evidentment, no són totes meves)
(Moltes gràcies a Josu, per ser com és, i a Pesquisa, per ser un gran company de cordada i un gran tio. Petonets als dos!)

3 comentaris:

Kepa ha dit...

Me imagino lo que te alegró esos dos kilometritos cuesta arriba que hicimos en coche, por que a mi me alegraron la reostia hacerlos con el landrover del paisano aquel.

Todo por mi cabezonería....

Fue una cosa genial!!!! y tu morada a ver culets....

boireta ha dit...

Enhorabuena, pareja... muy guapa, la vía...

Josu ha dit...

Qué ilu. Salgo en el blog de Alba!!!
Saludos niña. Un placer subir con vosotros por la Cepeda. Tengo en la web un croquis más guay, por si quieres usarlo. Ya sabes que está a tu (vuestra) disposición.