6/8/08

Vacances 2008, capítol 1; divendres, dissabte i diumenge sense fer res de profit

Començo amb els reportatges de les vacances, ara que ja estic mig situada amb les fotos i tot plegat, tot amanit amb una cançó de Sau de ja fa uns quants anys, quan el Carles Sabater encara estava viu.

Divendres 18:
El dia es resumeix en una sola cosa: tren, tren i més tren. Agafo el tren a Reus a les 13h, i arribo a Bilbao a les 21h. En el viatge m'he llegit de cap a peus el llibre "Cell" del gran Stephen King.
Quan arribo a l'estació de Bilbao, Kepa em vé a buscar, i anem a casa seua. Vai carregada hasta dalt de tot, no sé pa que vull tan de fato.... segurament la mitat no ho fare servir!
A casa de Kepa, sopar amb sons pares, una dutxeta i a dormir.
Dissabte 19:
Despues de dinar, Kepa i jo marxem cap a Sotres, i hi arribem cap al tard.
Fem una birra i bueno, a buscar puesto pa dormir. Nem al Jitu d'Escarandi, una espècie de collada on podrem escollir lo lloc que més mos convingui.
Quan arribem alli, l'espectacle del cel, les muntanyes i els nuvols és francament impresionant!








Sopem lo que portem al cotxe, i de seguida mos posem al sac. La nit és estrellada i Kepa s'adorm de seguida.
Diumenge 20:
Bueno, lo que ahir semblava que havia de ser una nit preludi d'un dia fantastic, s'ha capgirat, i mos aixequem tots molls, no per que plogui, sino per culpa d'una boira pixanera d'estes que tan molesten.
El pla que hi havia per avui era pujar al Sagrado Corazon, un cim que pel nom no es pot dir que estimuli massa, pero que segons Kepa és molt bonic. Total, que mullats com estàvem, de l'unic que teniem ganes era de prendre un cafè amb llet calentet i esmorzar en un puesto menys humit, o sigui que ho vam posar tot al cotxe i cap a Tresviso.
Tresviso és un petit poble que fins fa poc només s'hi podia arribar caminant, però que ara té una carretera i, evidentment, comença a tenir turisme de xancleta. Este tipo de turisme, però, només hi va quan fa sol i a la tarde, o sigui que natros a qui vam trobar va ser a un parell de vascos que també van haver d'aguantarse per culpa de la boira i no nar d'excursió i al "jefe" del bar, un tipo molt majo.
Vam esmorzar tranquila i llargament, i despues vam anar a fer una volta pel poble. El problema d'aixecar-se a les 7 sense poder sortir d'excursió ni anar enlloc és que els dies es fan llaaaaargs....
Passejant, tenim una vista de Tresviso entremig de la boira




I les gotetes juguen als equilibris




Seguim voltant per Tresviso, i a la paret de l'església trobem esta placa... ni els poblets més petits s'escapen de segons quins pecats....




Vam estar a Tresviso fins a mig matí, moment en que vam decidir anar cap a Sotres. Allí vam agafar una habitació a l'hotel Casa Cipriano, vam dinar, vam beure cervesa, vam voltar i, en definitiva, no vam fotre brot en tot lo dia.

Despues, l'endemà, començava la festa del Picu, o sigui que, fet i fet, no va anar tan malament descansar.

2 comentaris:

Kepa ha dit...

Menos mal que para el Picu hizo bueno.... y te has olvidado de la sesión de los Simpson!!!

A la citela estan ha dit...

paset pel bloc que el corleone no se que ha ascrit de tu.. es sensacional... mai hauria pensat que una noticia sense importancia portes tanta cua!