14/5/08

Victimes dels forats transdimensionals


Es conegut per tot el mon paranoic-paranormal que Tivissa està plena de forats transdimensionals, i que en les seves muntanyes sovint apareixen ovnis i gent extranya. Sinó, pregunteu-li al del Cuarto Milenio, un tal Iker que l'hi agraden estes històries.
Doncs bé, natros, com a gent rara que som, vam decidir un bon dia, aprofitant que teniem a Kepa per terres catalanes, anar a escalar un matí a Tivissa, a vore que trobabem de nou. Vaig enredar de mala manera a Ferràn, per a que vinguessin ell i els seus dos fills, l'Andreu i l'Arnau, a aprendre de que anava això de l'escalada. També vaig embolicar a la Mireia, que feia temps que no la veia (nena, es que mos veiem un cop a l'any i encara gracies!!!!), i finalment a Joan, que necessitavem algú que estigues una miqueta centrat i que tingués ganes de tornar a rascar parets.
I així, un dissabte al demati, ja mos veus a tots set carregats de material cap a Tivissa, a la Roca del Salt, paret que es troba pujant cap a l'ermita de Sant Blai, i que ens anava perfecta per què el grau no es exagerat, Joan i jo ja hi haviem escalat més d'un cop, i ens permetia fer gairebé totes les vies en top-rop si no ens en refiavem.
Un cop a peu de paret, era el moment d'anar repartint material. Joan, Kepa i jo ja teniem el nostre material, però els altres no, o sigui que els ho vam portar tot: peus de gat, arnesos, cascs... vam muntar una paradeta digna del millor mercat de saldo.
001

002

El primer en fer una via va ser Joan, que es va encarar a la paret i va posar les dues cordes que duiem per escalar en top-rop. Kepa el va seguir i a partir d'aqui sempre hi va haver dues persones penjades.

003

004

A Ferràn també l'hi va tocar el torn, i no es pot dir que les tingués totes...

005

Els primers passos en escalada sempre són dificils, i cal vèncer la por.

006

Però al final Ferràn se'n va sortir dignament, per ell va la cançó que he posat al post. Al crit de "Papa, si no puges avui no dines!", Ferràn va aconseguir fer la seva primera via. Després d'això, el Cervino ja l'espera.

007

Mentres uns escalaven amb cordes, els altres s'entretenien com bonament podien, oi Joan?

008

I els petits del grup, també estaven ansiosos per començar!

009

És el torn de l'Andreu, que l'hi va agafar el "truquillo" de seguida, i es va enfilar paret amunt com si ho hagués fet tota la vida.

010

011

La cara de felicitat ho explica tot... està fet un campió!!!!

012

Kepa i jo, mentres asseguràvem, no deixavem perdre ni un sol detall de la jugada...

013

Ferràn va decidir que amb una vegada no n'havia tingut prou per agafar-li el gust, o sigui que hi torna...

014

L'Arnau, el més petit de tots, va suar una miqueta al principi, però al final mos va demostrar com escala un escalador professional!

015

016

L'Arnau pujant, mentres la Mireia ja baixa

017

Té un estil immillorable!

018

Jo també vaig escalar una miqueta, que no era qüestió de mirar-m'ho tot des de baix....
019

020

I per acabar, unes quantes fotografies de la bavaresa, la via que més m'agrada d'aquest pany de paret. Fàcil i disfrutona com n'hi ha poques!

Joan
021

La Mireia xouera

022

Kepa, que la va voler fer de primer

023

I altre cop Joan

024

I bé, això és pràcticament tot el que va donar de si el matí. Les vies que vam fer anaven del IV al V+, inclòs un intent a un 6+ que no va reeixir, però amb el temps que feia que no escalavem, ja esta prou bé. I després de suar tant i fer tant d'exercici, pos vam anar a fer el vermut, tot i que d'això no hi ha foto.
Per acabar el post, felicitar als tres que van escalar per primer cop, és a dir, Ferran, Andreu i Arnau, i a la que va tornar a escalar després de tants anys i a més, ens va demostrar la seva fantastica flexibilitat, és a dir, la Mireia
Au, pos, a vore quan ho repetim!!!!

P.D.: evidentment, no totes les fotos són meves, n'hi ha de tothom!
P.D.2: ja m'he quedat descansada, ja he fet el meu post de muntanya després de tants dies, jeje!

7 comentaris:

Kepa ha dit...

que bien lo pasamos eh!!!! jejejejej

Habrá que repetir....

LA LLANTERNA ha dit...

el proxim, EL CERVINO i EL EIGER, per la cara nort per supost

Xiruquero-kumbaià ha dit...

M’hauràs d’explicar què és això d’un “top-rop”, a vore si és equivalent a alguna cosa dels meus temps. Com és dels meus temps “Le Métèque”, que sempre agrada d’escoltar.
Ah! i posats a demanar, explica també aquestes històries dels forats transdimensionals de Tivissa!
Gràcies. I tant d’ànim com de prudència en los llargs de corda, eh?

xavi ha dit...

La foto d'en Ferran amb cara de poquer...no te preu :D

A la citela estant ha dit...

Vaig viure la cara dels crios a l'arribada a casa.. frenetics per tot lo que havien fet.
La canço be, pero per un altra vegada que li dediquis a mun cunyat, busca algo de la ciapa russa o be algo de Jacques Brel; no se "le pon d'amsterdam" estaria be.... estic cansat de sentir-la, que repetitiu deu meu, te el cd rallat.

Joan González ha dit...

Jo......cuanta lagartija junta...jeje

bon día...

salut
joan

el yeti ha dit...

Hola Alba!!
Passat pel meu blog, que has de recollir un premi!!