20/2/08

Un mar de nuvols

A vegades, només de vegades, surts d'excursió mig adormit, sense ganes de res ni de ningú, i al tombar el primer revolt del camí, la natura et sorprèn altre cop.... un mar de núvols als nostres peus, en un matí clar a la serra de Montsant, a la zona de Margalef.






En aquestes ocasions, les muntanyes semblen castells de fades sorgint en l'horitzó...

5 comentaris:

Llombrígol ha dit...

És... perfecte, certament. Quina enveja que em fas, m'encantaria sentir la sensació que deu produir el poder gaudir d'aquest paissatge en viu.

És màgic!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Realment, unes fotografies molt boniques.
Aniré "passant".
Salutacions xiruqueres.

Joana ha dit...

Quines fotos més boniques!!! Tant de bo algún día tingui el plaer de poder gaudir d'un matí com aquest.

:-)))

Alba ha dit...

Un plaer veure't per aqui, Xiruquero! Seràs benvingut sempre!
Llombrigolet meu; quan vulguis, anem a passejar per estos mons de déu, i voràs les mateixes coses increïbles que jo.
Joana, saps de sobres que els matins a muntanya sempre ténen alguna cosa especial...

Patxi ha dit...

Fantàstiques fotografies,
Es la recompensa que te anar a la muntanya.que et sorprèn a cada pas.