11/1/08

Un adeu, un fins per sempre...

Avui un dels meus herois personals ens ha deixat. Ha trepitjat el nostre petit planeta durant 88 anys, fins que el cor l'hi ha dit prou. Parlo de Sir Edmund Hillary, l'home que, juntament amb Tensing Norgay, va trepitjar per primer cop el sostre del món, el cim del Sagarmatha, popularment conegut com Everest.
Aquesta fita fou la que el catapultà cap a la fama mundial, i tot i ser extremadament lloable i d'admiració, no és precisament això l'únic que el va fer per a mi un simbol i un heroi. Per mi, una de les coses que més m'admiren d'ell ha estat la feina i la lluita que va dur a terme fins a la fi dels seus dies per la comunitat sherpa. Per ells va lluitar per aconseguir escoles, hospitals i que puguessin cobrir les seves necessitats primordials. Va quedar enamorat d'aquesta gent, va sentir-se un d'ells, i ells el van sentir com un més de la comunitat. Desinteressadament va treballar per aquest poble, i això és el que em fa sentir per ell un gran respecte. M'encanta l'anecdota o el fet que mai, ni ell ni Tensing, van voler revelar qui va arribar primer al cim, realment no és important, però dona a entendre la gran amistat que va sorgir entre aquests dos grans homes, amistat que no es va perdre, fins a la mort del sherpa, el 1986.
Suposo que un cop morta una persona, tothom en parla bé, però en aquest cas, s'ha de reconeixer que Sir Edmund Hillary va ser una persona com n'hi ha poques. Aventurer incansable i lluitador infatigable. Avui en dia, ens falten més persones com ell.
Sir Edmund Hillary, siguis on siguis, dins del meu cor tinc un raconet per tu.

2 comentaris:

Kepa ha dit...

Una gran pérdida para el mundo de la montaña. Aventureros de otro tiempo, no como ahora...

Marcel.la ha dit...

Un gran home per uns temps on la muntanya era una grand esconeguda.
Felicitats pel blog precios