29/11/07

Dies en blanc

Fa molts dies que no escric ni dic res al blog... gairebé un mes! Han estat dies en blanc, i no per falta d'idees o de pensaments, sino per falta de temps. Hi ha moments en que et comences a embolicar en petites coses, i penses... bah! això no em suposarà gens de temps! I és cert, una cosa no et suposa gaire temps, pero també es cert que moltes coses, t'acaben saturant tot el temps disponible, o gairebé....

I avui, mentres feia el cafè, m'he recordat del blog... i he pensat que era trist tenir-lo tant abandonat... però es clar... tantes coses a fer! I a més, la meva vessant somiadora, que em fa sorprendre més d'una vegada "perdent el temps" imaginant el que vull fer... l'Eloi se n'ha anat a fer el Camí de Santiago en solitari, i cal fer-ne el seguiment complert, va i ara decideixo apuntar-me a treure'm el carnet de conduir, somnia en el pont que vé, el temps que comporten les rastes, ves a treure't aquella berrugueta tant emprenyadora, envia un petó a qui estimes, festa d'aniversari, La Picossa obre un forum a internet i et toca fer de moderadora, s'han d'anar a buscar les piragües a Benifallet... realment són tot petites coses, pero m'omplen el temps i al final ho pateix este blog, que potser es cert que se'l llegiu cuatre gats, pero que carai! Sou els meus cuatre gats! I una miqueta si que us estimo! I encara que només sigui per que de tant en tant m'envieu una miqueta d'alegria disfressada de missatge, ja val la pena mantenir el blog més o menys actualitzat.

Doncs això, que intentare anar fent cosetes... petonets!

P.D.: Per cert, Joan, ja estic bé del tot, gràcies per preocupar-te! Em va saber molt de greu no poder venir i a sobre, provocar que Kepa no vingués... haurem de buscar alguna altra excusa! Petonets i fins aviat!

6/11/07

Mallorca VI: Puig de s'Alcadena

Una altra sortideta per Mallorca, descobrint més muntanyes de Ses Illes.
Aquesta vegada quedem amb Gatorade, Gato pels amics, un dels foreros de Mendiak, personatge curiós que fins fa poc no sortia mai a les fotos.... i a mi només me surt d'esquena, almenys fins a nova ordre... Per a l'ocasió, Kepa ens va proposar el Puig de s'Alcadena, de 815 metres. Vàrem sortir des de Es Filiscomis, i l'inici de la caminada va ser, com no, saltant reixes i bancals de propietats privades que s'entesten en tallar els camins.
Puig de s'Alcadena
Comencem el cami per una pista
Anem passant d'un tancat a un altre, pràcticament sempre per pista de terra, fins que "trobem" un cami, evidentment despues de saltar un bancal, com no! De fet, el camí no l'acabem de trobar del tot, pero vaja, acabem arribant a on hem d'arribar.
Tot pujant, trobem una porta d'un tancat, amb la que Kepa va mantenir una forta discussió...

Kepa, dirigint-se a La Porta

Kepa i Gato, seguint un antic cami empedrat

En alguns trams es veia que el cami era un d'aquells camins arreglants antigament, empedrats i amb marges. La llàstima és que en molts trams estava pràcticament desfet, degut a la caiguda de pedres.

Pujant
En un dels trams on el cami esta desfet, ens hem d'ajudar de les mans per passar.
Arriba un moment en que el camí es torna força perdedor, entremig del bosc, i ens costa anar trobant les fites correctes que segueixen el camí. Al final, però, mirant bé i controlant, anem trobant el camí que ens ha de portar al cim.

Pel mig del bosc

Kepa i Karlos al cim del Puig de s'Alcadena.

Des del cim, les vistes són precioses, sobretot la visió que es té del Puig d'Alaró, però uns nuvols no gaire amistosos ens amenacen, i això juntament amb que Karlos havia d'arribar aviat a baix, perquè havia d'anar a treballar, provoca que no ens entretinguem massa per dalt, i baixem força ràpid.

La baixada pot ser força emocionant

Kepa, reconciliant-se amb la porta
El camí passa a trams per un bosc fantastic
La baixada la fem pel mateix camí de pujada. En molts punts trobem parades de caçadors, algunes de les quals són una magnifica representació de l'arquitectura postmoderna.... bé, que són un niu de merda, bàsicament...

Karlos, el rei del mambo

Baixant alegrement....

Quins tres.....

A través de bancals
Tornant a practicar el salt de marge...

... alguns amb més gràcia, els altres amb menys... Un talaiot

Bé, l'excursió l'acabem de la mateixa manera com l'hem començat, saltant reixes i bancals. Potser si que és tradició a Mallorca...

Después de l'excursioneta, i per acabar el dia, Gatorade ens va convidar a Kepa i a mi a sopar a casa seva, amb la seva dona i la seva filla. Gatorade: que son unes santes! encara no sé com t'aguanten!!!(gràcies pel sopar, eh?)

P.D.: esta vegada hi ha fotos meves, de Kepa i de Gato

3/11/07

Mallorca V: Puig de Bàlitx

Una altra excursioneta per Mallorca. Aquest cop vam sortir després de dinar, i el cim escollit va ser el Puig de Bàlitx, de 580 metres d'alçada, des del Mirador de Ses Barques. Va ser una gran excursió, més que res per les esplèndides vistes que té aquest cim, malgrat la seva poca alçada. El camí que vam seguir.... bé, em sembla que no hi ha camí... bàsicament el que vam fer, després de buscar molt, va ser pujar a la bilbaina, o sigui, "recto p'arriba", i per baixar, el mateix, "recto p'abajo". Emocionant, si més no. I entretingut, això si!
El cotxe es deixa al Mirador de Ses Barques, des d'on es domina una vista excelent del Port de Sòller.


El Port de Sòller des del Mirador de Ses Barques
Comencem a caminar per una pista que va seguint camps d'oliveres, unes oliveres amb unes formes alucinants, gairebé de conte de fades.

Per la pista, amb el Puig de Bàlitx al fons

Oliveres retorçades pel pas dels anys

Bé, quan hem de deixar la pista, comencen els embolics, i buscant buscant, trobem el que sembla un camí prou evident. El problema, per dir-ne d'alguna manera, és que aviat hem de fer ús del nostre instint per seguir el camí correcte, i, com no, hem de practicar el gran esport del Salt del Marge, consistent, tal com diu el seu nom, en saltar marges el més ràpid possible per a que no t'enganxi el pagès i no t'avii els gossos.

Salt de Marge, proper esport olímpic

Seguim pujant, guiant-nos sempre per la intuició, i anem ascendint metres enmig d'un bosquet, a vegades perdedor, però com que tenim clar que el cim el tenim a sobre del cap, no mos acabem, de perdre del tot.

Enmig del bosc

Cap amunt, que fa pujada!

Vista enrere, el Port de Sòller vigila els nostres passos

Aviat assolim la cresta, i després de rehidratar-nos una mica, comencem l'últim tram de la pujada, on haurem de fer servir una mica les mans. Sense massa perill perquè la roca és molt bona, però vigilant, perquè al costat teniem un bon estimbat... una relliscada o un mal pas, i mos han de recollir amb cullera!

Comença la grimpada

Kepa, en els metres finals de la cresta

De tant en tant dóna gust aturar-se a contemplar la immensitat que ens envolta...

Ara una mà, ara un peu, l'altra mà...
Des del cim, la visió és espectacular. Estem força estona admirant des d'aquest modest cim que és el Puig de Bàlix tot el que queda al nostre voltant.

Kepa al cim, amb la Penya des Migdia al fons, tapant-se pels núvols

Fotos, fotos i més fotos...

Foto de cim. La pregunta és: quin dels tres és el més "xulo"?

La baixada la iniciem pel costat contrari per on hem pujat, intentant seguir unes fites que trobem i que sembla que segueixen el camí correcte. Però res, al final la solució sempre és recte cap avall. I així, anem baixant depressa en direcció altre cop al mirador de Ses Barques, perquè ja és tard i correm el risc que se'ns faci fosc a mitja baixada.

Cap avall, que fa baixada!
El sol comença a fer l'intent d'amagar-se
Quan arribem al camí conegut, el sol ja es comença a pondre, i la llum es torna màgica. Tenim prou claror per veure-hi, però convé no entretenir-se massa.

Comença la posta de sol

Admirant les últimes clarors del dia

Arribem al Mirador de Ses Barques amb el temps just per admirar la posta de sol sobre el Port de Sòller. Ja en vaig penjar unes fotos fa uns dies. La veritat és que l'espectacle era preciós, i ens feia molta mandra marxar, malgrat la fresqueta que es girava.

Immortalitzant les últimes llums del dia.

No diré que fos el cim que més em va agradar de tots els que vam fer, perquè realment cadascun va tenir el seu que, però ara, repassant les fotos, me n'adono que va ser un cim preciós. Suposo que la posta de sol hi va fer molt...