26/10/07

Mallorca IV: Mont Fumat

Per amenitzar la lectura, Aromes de Roques,
de Ja t'ho diré


Un dia que Karlos va haver d'anar a treballar, Kepa i jo l'hi vam "robar" el cotxe i ens en vam anar els dos a fer una excursioneta matinal, amb bany inclòs.
El lloc escollit va ser el Mont Fumat, de 334 metres, al Cap de Formentor.
Varem sortir de les Cases de Murta, on vam deixar el cotxe, i, seguint els primers metres per la carretera, ens vam enfilar per unes escales penjades a la paret, que ens van dur al caminet que ens portaria fins al cim del Mont Fumat.

El Mont Fumat des del pàrquing de les Cases de Murta

Els primers metres, per carretera, en direcció al tunel excavat a la roca

La Cala Figuera, vista des de la carretera

Inici de les escales... en determinats moments són prou vertiginoses!


Pel que sé, les escales eren el camí tradicional per pujar al Mont Fumat, però degut a algun accident que hi va haver, s'ha habilitat un nou camí no tan exposat, i ja no es fan tasques de conservació de les escales, de manera que en alguns trams estan força desfetes. De totes maneres, val la pena seguir-les, perqué donen unes vistes precioses. Això si, vigilant!

Kepa, enfilant-se per les escales....

Un camí vertiginós...

Cal anar ben atent!

Un cop superades les escales, comença un cami força fàcil i agradable, que és el que ens durà fins al cim del Mont Fumat.

El Mont Fumat, a la dreta.

Arribant al cim

Cim del Mont Fumat, 334 metres.

Les vistes des del cim són fantàstiques, pràcticament estem envoltats de mar. Les admirem una bona estona en solitud, nomes amb la companyia d'un parell de cabres, i després de fer el ronso una mica, iniciem el camí de baixada, que ens portarà, per un barranc, fins a la Cala d'En Gossalba.


Comencem a baixar. L'entrador de mar que es veu al fons és la cala on volem anar.

Seguint el "camí", que no és res més que un barranc

El barranc no es fa complicat ni dur, i ens porta rapidament a la cala


Admirant la cala

La Cala d'En Gossalba és una petita cala amb dos platjes, una de mes gran, que s'hi arriba després de caminar una mitja horeta des de la carretera, i la que vam anar nosaltres, completament de pedres (ni una miqueta de sorra!!!!Quina felicitat!!!) i que com a molt deu fer uns 5 metres d'amplada. La platja estava totalment solitària, només tres o quatre vaixells de particulars ancorats. Tot silenci...

Després de menjar una miqueta, varem decidir banyar-nos, aprofitant la tranquilitat que oferia el paratge. Si, ja sé que sona extrany, però també em vaig banyar!I és que realment era encisador! Segons com, semblava que estiguessim en una illa deserta...

Un vasc en remull

I per demostrar que em vaig banyar, una catalana també en remull

Després d'eixugar-nos, tocava reemprendre el camí. Teniem dues opcions: la primera era tornar una miqueta enrere i agafar un camí que duia fins a un coll (no en recordo el nom), des d'on podiem agafar un altre camí fins a la Cala Murta, i la segona era anar resseguint tot el penya-segat, fins a trobar el caminet que enllaça amb la pista que duu a la cala. Evidentment, vam escollir la segona opció, i durant força estona vam caminar amb el mar als nostres peus.

En alguns llocs les mans eren útils. Al fons, la platja gran de la Cala d'En Gossalba.

Davant nostre, s'obre el mar immens

L'horitzó era dificil d'abarcar amb la mirada...

Al cap d'una estona de caminar, apareix davant nostre la Cala Murta

Cala Murta

A Mallorca passa una cosa força curiosa. A gairebé tot arreu existeix el que s'anomena "Dret de pas", pel qual els propietaris dels terrenys deixen passar els caminants pels camins tradicionals o històrics, però a Mallorca, no sé ben bé per quins set sous, això no passa. Els propietaris, bé, la majoria d'ells, no admeten el pas de ningú per les seves finques, i si fas una excursió, espavila't com vulguis per trobar un camí alternatiu. Tant hi fa si el camí té més de 1000 anys, si està empedrat o si hi va passar Nostre Sinyor, per alli no es passa i s'ha acabat.

I això és el que ens va passar a Kepa i a mi. No només en aquesta excursió, sinó en totes les que vam fer. En aquest cas, enmig del camí empedrat, guapissim, una reixa amb un cartellet :"Prohibido el paso" (en l'idioma del Imperio, no sigui cas que algú no ho entengui!). I bé, ja mos veus a Kepa i a mi, bancal avall per anar a buscar la pista que porta a la cala. La veritat és que és una putada que permetin això...

Bancal avall!
Per fi, la pista.

Quan arribes a la pista, en menys de cinc minuts arribes a la Cala Murta, preciosa, encara que segons la meva opinió és molt més bonica la d'En Gossalba, i, sobretot, més solitària.

Per tornar al cotxe, se segueix la pista en direcció contrària, i en pocs minuts arribem al cotxe.

Aquesta excursió em va fer descobrir una Mallorca amagada, salvatge i encisadora, que em va trencar tots els tòpics que tenia fins llavors de la illa.

Algunes de les fotografies són de Kepa, evidentment!

16/10/07

Mallorca III

Per eliminar tensions, postes de sol en el cel blau de Mallorca... i una cançoneta de Sopa de Cabra per acompanyar...











Per que puguem veure junts moltes vegades més com s'amaga el sol rere l'horitzó, tot esperant un nou dia...

(Si, evidentment, m'ha costat descobrir com es fa això de posar cançons a les entrades, pero vaja, xafardejant per la xarxa ho he trobat, sobretot gràcies al blog de Kepa... espero que us hagi agradat! )

13/10/07

Per una solució democràtica, sobren les paraules: freebatasuna

Doncs això, que m'hi adhereixo. Us explico.

Sempre m'he considerat una persona pacifista, crec que la majoria de les coses, sinó totes, es poden aconseguir amb mètodes no violents o que, almenys no comportin fer mal a ningú, tot i que també he d'admetre que moltes vegades, i tal i com estan les coses, m'ha entrat unes ganes bojes d'escanyar a algú. Però vaja, que en principi estic en contra dels mètodes utilitzats per E.T.A., tot i que estic a favor de l'essència de la seva lluita, és a dir, la independència d'Euskadi. Tot això que quedi clar.


Vivim en un teòric estat democràtic, amb llibertat d'expressió i tota la pesca. Llavors, en la meva humil opinió, com pot ser que un partit polític, en aquest cas parlem de Batasuna, estigui ilegalitzat? Si, d'acord, és un partit que recolza la lluita armada d'E.T.A., i si tu vols, això no està bé. Però llavors, perquè no s'ilegalitzen els partits que fan apologia del franquisme? I els que fan apologia del racisme? Aqui, o follem tots o la puta al riu, i si uns poca-soltes vénen i em parlen de la supremacia de l'home blanc, i ho he d'aguantar, és lògic que també tingui el meu dret a aguantar que uns altres poca-soltes vinguin i em diguin que la lluita armada és disculpable quan es tracta d'aconseguir la independiència d'Esukadi. Per mi, tant vàlida és una cosa com l'altra...


Però res, que Batasuna és una formació política ilegal, per designis del govern espanyol. I després, aquest mateix govern és el que diu que vol aconseguir tirar endavant un procés de pau amb la banda armada. Tot paraules molt boniques, però a mi em dóna la impresió que no ténen massa ganes de que això es faci realitat. Més que res per les accions que han dut a terme. Si tu estas intentant aconseguir alguna cosa, arribar a un acord amb algú, evidentment cedeixes una mica, i, al mateix temps, aquest algú, també cedeix. El govern, en aquest aspecte, no ha cedit, per tant, la banda armada, tampoc. Que esperaven? Que els diguessin que si a tot de seguida? Que no s'emprenyessin cada vegada que enmig del procés de pau s'empresonés a algú dels seus? Evidentment, el procés de pau es va trencar. I tot van ser laments. En la meva opinió, em sembla que els primers interessats en aconseguir l'abandó de les armes són els mateixos vascos, i després la pròpia E.T.A., però tampoc són imbècils....


I l'última ha estat l'empresonament de la cúpula de Batasuna, quan feien una reunió per reescollir els càrrecs... motius: ser un grup terrorista. Però això ja ho devien saber fa temps no? Res, que han esperat fins ara, potser perquè, en teoria, els beneficia més ara que en qualsevol altra ocasió. Però realment ens beneficia aquesta detenció? La sang se'ls torna a escalfar, i després tot són plors, quan al telenoticies ens diuen que han mort o han resultat ferides tantes persones...


Democracia? Jo me'n ric.... freebatasuna (http://free-batasuna.blogspot.com)

11/10/07

Correllengua 2007 a Móra d'Ebre


Passat demà, o sigui, el dia 13 d'octubre, un dia després del magnífic i esplendorós Dia de la Hispanidad, comença en Correllengua a Móra d'Ebre.

Bé, podriem dir que ja ha començat, perquè de fet hi a dues exposicions obertes que s'inclouen al Correllengua. Una és l'exposició que es fa a la Biblioteca Comarcal de Móra, sobre la vida i obra de Salvador Espriu, i l'altra és sobre els Arxius Confiscats a Catalunya, que es fa a l'Arxiu Comarcal. La veritat és que si en teniu oportunitat, no us les heu de perdre, estàn realment molt be!

De totes maneres, però, el tret de sortida de veritat del Correllengua a Móra serà aquest dissabte, dia en que rebrem la flama. Ho farem al Club Nàutic, juntament amb els gegants i els grallers, a les 21.30h. Com arribarà la flama? En un fanalet i d'una manera sorprenent, ja ho veureu! Els gegants seràn els encarregats de dur el fanalet, en una cercavila, fins al Teatre Municipal La Llanterna, on arribaran aproximadament cap allà les 22h. Al Teatre, encendrem la Flama del Correllengua, llegirem el manifest i el Grup de Teatre llegirà textos de la Maria Aurèlia Capmany,mentres que els alumnes de l'Escola de Música i Dansa faran una audició de música.

Per qui sigui un cul inquiet, i li costi esperar fins al vespre de dissabte per començar el Correllengua, també el dissabte comença l'exposició De boca en boca, a la Residència Natzaret. Aquesta exposició està formada per un recull de frases fetes i paraules que sempre han utilitzat els nostres avis.

El diumenge hi ha l'acte estrella del Correllengua. Mos hem liat la manta al coll i hem llançat la casa per la finestra. El Col·lectiu Correllengua i l'Associació Juvenil de Jocs d'Estratègia Baronia d'Entença, junt amb l'Ajuntament de Móra d'Ebre, hem aconseguit portar l'obra de teatre Èric i l'Exèrcit del Fènix. Per qui no ho sàpiga, aquesta obra, basada en fets reals, explica la història d'un noi que, amb només 14 anys, és acusat de terrorisme. És una obra divertida, entretinguda i, sobretot, que fa pensar en el magnific sistema judicial de l'Estat Espanyol... Si esteu interessats en venir, l'obra es farà, tal i com he dit abans, el diumenge dia 14, a les 18h, a La Llanterna Teatre Municipal. L'entrada costa 8€, però val la pena pagar-los!!! I si voleu saber més sobre la història, per internet circulen multitud de vídeos i documentals sobre l'Èric, només cal buscar "Exercit del Fènix" al youtube, i us sortiràn.

Apa, ja seguiré posant els actes del Correllengua!

9/10/07

Mallorca II

Segon dia a Mallorca.
Vam quedar amb Pablo (Porma al fòrum mendiak.net) i la seva companya Ainhoa, que estaven de lluna de mel a les illes, i ja mos veus a Kepa, Karlos, Vinyet (jo segueixo escrivint el nom així, molt serà!), Pablo i Ainhoa, tots decidits cap a Peguera, on ja teniem emparaulat per llogar unes piragües i anar a fer l'animalet mar endins. La meva il·lusió era anar amb una piragua simple, ho reconec, però no perquè no volgués anar amb Kepa, no, el que passa és que m'agrada molt més anar en simple. I deixo de banda que les piragües dobles, dins del món piragüero, s'anomenen "les piragües del divorci"... si mai us voleu divorciar i no trobeu excusa, una doble pot ser la vostra solucio...
Però va, anem al gra. Vam sortir d'una platja plena a vessar de gent, que ens mirava amb cara de "on van estos sonats ara?" (i es que al setembre, es veu que això d'anar en piragua no es porta massa per Ses Illes), i sense por, vinga! Mar endins!

La platja des d'on vam sortir, vista des de la piragua
Karlos i Vinyet, l'Enterprise de mar endins
Pablo i Ainhoa, vacaciones en el mar
Remad, remad, malditos!!!!
Vam estar una estoneta remant, i buscant alguna cala on reposar una estona i banyar-nos. Bé, d'acord, jo no em vaig banyar.... que voleu? Els banys al mar i jo no som massa compatibles!!!! L'aigua salada, quan s'asseca, et deixa la pell amb una crosta francament molesta. I la sorra, que es fica per tot arreu... Va, que em torno a embolicar!
Pos això, vam estar buscant una caleta solitaria, cosa dificil, perquè pràcticament està tot edificat, però finalment la vam trobar, i allí vam "aparcar" les piragües, i els altres es van banyar, mentres jo documentava el moment i feia el dropo...

Una cala solitaria, i tot un mar davant nostre
Bany de mar i de sol
Alguns veuen un tros de pedra i els surt la vena escaladora
I d'altres, no es que vegin una pedra i s'enfilin, es que estan permanentment enfilats
Des de la meva situacio privilegiada, prenent el sol (Déu, quina panxa més blanca!)
Després de descansar una estona llarga, vam tornar a les piragües, aquest cop en direcció a algun cervesa amb xiringuito.... ai, no! vull dir un xiringuito amb cerveses!
Un cop amb el vici satisfet, desfem el camí, altre cop cap a la platja d'on hem sortit.
Pablo i Ainhoa s'ho prenen en serio...
... i Vinyet i Karlos s'ho prenen amb mooooolta més calma.
Com que Kepa i jo erem els únics que duiem càmara, la foto, ens la vam haber de fer natros mateixos...

Un cop vam haver tornat les piragües, i, sobretot, vam haver omplert els nostres pobres estómacs buits, Karlos ens va portar a un parell de miradors fantàstics.

El Mirador de la Reserva Marina de les Illes Malgrats, amb les illes Malgrats al fons (quines, sino?)
Des del mirador, amb el Galatzó, la muntanya sagrada, al fons a la dreta
Foto de grup

El segon mirador on vam anar, no recordo com se diu. Només sé que hi havia una espècie d'ermita, i que des d'alli es veia tot Palma de Mallorca

Una imatge que hi havia allí, suposo que d'algun sant, un capellà, un bisbe o algun d'estos del mundillo

Palma de Mallorca als nostres peus...

I això és el que va passar el dilluns de vacances a Mallorca...d'acord, a la nit més cervesa i conversa entre amics (lo de después, quan la gent dorm, ja no ho explico...). Pròximament més!

P.D.: evidentment, no totes les fotos son meves, algunes son de Kepa