18/12/07

Llums, llums, llums!


Si, des de fa uns dies ens bombardejen amb la seva impertinencia. Llums per tot arreu. I segons a on, fins i tot van acompanyades de música, nadales sovint estridents, que ens recorden a cada minut, a cada pas, que ja s'acosta el Nadal, que està aqui a la vora....


I les llums. La claror se'm cola per la finestra de l'habitació quan ja és de nit. Els carrers plens de llums de colors. Els balcons amb llums que s'encenen i s'apaguen. Si, es Nadal.... però i que?


La gent queda afectada per les llums, queden posseits. I gasten, gasten, gasten. I riuen, i son feliços. Tot es bonic, tot és perfecte, tothom s'estima i tothom m'estima. I potser no m'han vist mai ni em coneixen, però em saluden efusivament, em desitgen el millor per al nou any i em pregunten pels meus... i el pitjor és que també hi ha gent que no em pot ni veure, però igualment s'interessen per mi... el Nadal obliga a això; ser feliç i estimar tothom. Durant una setmana, o 15 dies com a molt. I no vull. No m'agrada el Nadal precisament per això, perquè no vull que em diguin quan he d'estimar més o menys, quan m'he de preocupar pels demés, quan he de ser feliç, quan he de regalar un petó, un somriure o un joguet. I si ara no em dona la gana ser feliç? O estimar? No vull. No vull estimar a ningú aquests dies, no vull ser més feliç que mai, ni omplir-me la boca de paraules falses, ni atipar-me fins a rebentar... Vull que s'acabin aquests dies, que s'apaguin les llums d'una vegada, i que mai més s'encenguin, que la gent que no em parla durant la resta de l'any segueixi sense dirigir-me la paraula.... però sobretot que s'apaguin les llums. Només vull una llum encesa. La de dins nostre. La que brilla tot l'any, però que per aquestes dades queda amagada per les llums dels carrers. Quan les llums dels carrers s'apaguin, només llavors, podré tornar a ser lliure d'estimar, de parlar, de riure, de ser feliç. Només llavors. Perquè quan les llums s'apaguin, ningú em dirà el que he de ser.

5 comentaris:

talos ha dit...

sempre pots venir a fer el cami de santiago... jo ni mavia fixat de les llums i tp no recordava q era nadal, a mes la gen em tracta com si no em conegues de res, xq defet, no hem coneix de res

Joan González ha dit...

Hola Alba...els Pares Noelsssssss hen envaeixen....visca els Reis.... d'Orient...esclar.

salut i BONES FESTESSSSSSSSS...

joan

Jesús M. Tibau ha dit...

Algun any, algun ajuntament podria tenir la iniciativa de no posar llums de nadal i fer alguna activitat solidària amb els diners estalviats

Amidala ha dit...

Ja saps q penso com tu! Sort q ja s'acaba.... La gent no enten com em pot agradar la rutina de la resta de l'any, no entenen q la rutina la controlo jo i decideixo quan la trenco i en ki la vull trencar (i com, jeje) i no decideixen les "llums" ni les fetxes

Joana ha dit...

Jesús m. tibau m'ha tret les paraules de la boca. Tant de parlar d'estalvi energétic??? per l'amor de deu (mai no millor dit, no?, jajaja)