6/11/07

Mallorca VI: Puig de s'Alcadena

Una altra sortideta per Mallorca, descobrint més muntanyes de Ses Illes.
Aquesta vegada quedem amb Gatorade, Gato pels amics, un dels foreros de Mendiak, personatge curiós que fins fa poc no sortia mai a les fotos.... i a mi només me surt d'esquena, almenys fins a nova ordre... Per a l'ocasió, Kepa ens va proposar el Puig de s'Alcadena, de 815 metres. Vàrem sortir des de Es Filiscomis, i l'inici de la caminada va ser, com no, saltant reixes i bancals de propietats privades que s'entesten en tallar els camins.
Puig de s'Alcadena
Comencem el cami per una pista
Anem passant d'un tancat a un altre, pràcticament sempre per pista de terra, fins que "trobem" un cami, evidentment despues de saltar un bancal, com no! De fet, el camí no l'acabem de trobar del tot, pero vaja, acabem arribant a on hem d'arribar.
Tot pujant, trobem una porta d'un tancat, amb la que Kepa va mantenir una forta discussió...

Kepa, dirigint-se a La Porta

Kepa i Gato, seguint un antic cami empedrat

En alguns trams es veia que el cami era un d'aquells camins arreglants antigament, empedrats i amb marges. La llàstima és que en molts trams estava pràcticament desfet, degut a la caiguda de pedres.

Pujant
En un dels trams on el cami esta desfet, ens hem d'ajudar de les mans per passar.
Arriba un moment en que el camí es torna força perdedor, entremig del bosc, i ens costa anar trobant les fites correctes que segueixen el camí. Al final, però, mirant bé i controlant, anem trobant el camí que ens ha de portar al cim.

Pel mig del bosc

Kepa i Karlos al cim del Puig de s'Alcadena.

Des del cim, les vistes són precioses, sobretot la visió que es té del Puig d'Alaró, però uns nuvols no gaire amistosos ens amenacen, i això juntament amb que Karlos havia d'arribar aviat a baix, perquè havia d'anar a treballar, provoca que no ens entretinguem massa per dalt, i baixem força ràpid.

La baixada pot ser força emocionant

Kepa, reconciliant-se amb la porta
El camí passa a trams per un bosc fantastic
La baixada la fem pel mateix camí de pujada. En molts punts trobem parades de caçadors, algunes de les quals són una magnifica representació de l'arquitectura postmoderna.... bé, que són un niu de merda, bàsicament...

Karlos, el rei del mambo

Baixant alegrement....

Quins tres.....

A través de bancals
Tornant a practicar el salt de marge...

... alguns amb més gràcia, els altres amb menys... Un talaiot

Bé, l'excursió l'acabem de la mateixa manera com l'hem començat, saltant reixes i bancals. Potser si que és tradició a Mallorca...

Después de l'excursioneta, i per acabar el dia, Gatorade ens va convidar a Kepa i a mi a sopar a casa seva, amb la seva dona i la seva filla. Gatorade: que son unes santes! encara no sé com t'aguanten!!!(gràcies pel sopar, eh?)

P.D.: esta vegada hi ha fotos meves, de Kepa i de Gato

6 comentaris:

Kepa ha dit...

jejejejje, menuda selva el monte ese madre mía. La verdad es que la discusión con la pueta esa del demonio fue intensa y tensa jajajaj, pero al final llegamos a un acuerdo jejejej. Petons

gatorade ha dit...

El que es un santo varón soy yo. Es mi mala fama que me precede...

Atentamente
Gatorade

Joan González ha dit...

Coño Kepa......estás en todos ladosssssssssss...pareces DIOSSSSSSS...

Alba, enséñale a Kepa que hay que cerrar las puertassssssss...

salut

joan

Alba ha dit...

Joan, el problema de Kepa no era tancar la porta, el problema era obrir-la! Sort que sóc de poble (amb molt d'orgull) i l'hi vaig poder fer una classe pràctica...

Joana ha dit...

Estic alucinant amb Mallorca, que bonica!!!!

Joan González ha dit...

Hola Alba, las últimas noticias son de que ya estás recuperada...JOOOOOOOO...que dia te perdiste....pero bueno otra vez será....aunque en buena compañía estos ratos se pasan un pelin mejorrrrrrrrrr...

salut

joan