Mallorca V: Puig de Bàlitx

Una altra excursioneta per Mallorca. Aquest cop vam sortir després de dinar, i el cim escollit va ser el Puig de Bàlitx, de 580 metres d'alçada, des del Mirador de Ses Barques. Va ser una gran excursió, més que res per les esplèndides vistes que té aquest cim, malgrat la seva poca alçada. El camí que vam seguir.... bé, em sembla que no hi ha camí... bàsicament el que vam fer, després de buscar molt, va ser pujar a la bilbaina, o sigui, "recto p'arriba", i per baixar, el mateix, "recto p'abajo". Emocionant, si més no. I entretingut, això si!
El cotxe es deixa al Mirador de Ses Barques, des d'on es domina una vista excelent del Port de Sòller.

El Port de Sòller des del Mirador de Ses Barques

Comencem a caminar per una pista que va seguint camps d'oliveres, unes oliveres amb unes formes alucinants, gairebé de conte de fades.

Per la pista, amb el Puig de Bàlitx al fons

Oliveres retorçades pel pas dels anys

Bé, quan hem de deixar la pista, comencen els embolics, i buscant buscant, trobem el que sembla un camí prou evident. El problema, per dir-ne d'alguna manera, és que aviat hem de fer ús del nostre instint per seguir el camí correcte, i, com no, hem de practicar el gran esport del Salt del Marge, consistent, tal com diu el seu nom, en saltar marges el més ràpid possible per a que no t'enganxi el pagès i no t'avii els gossos.

Salt de Marge, proper esport olímpic

Seguim pujant, guiant-nos sempre per la intuició, i anem ascendint metres enmig d'un bosquet, a vegades perdedor, però com que tenim clar que el cim el tenim a sobre del cap, no mos acabem, de perdre del tot.

Enmig del bosc

Cap amunt, que fa pujada!

Vista enrere, el Port de Sòller vigila els nostres passos

Aviat assolim la cresta, i després de rehidratar-nos una mica, comencem l'últim tram de la pujada, on haurem de fer servir una mica les mans. Sense massa perill perquè la roca és molt bona, però vigilant, perquè al costat teniem un bon estimbat... una relliscada o un mal pas, i mos han de recollir amb cullera!

Comença la grimpada

Kepa, en els metres finals de la cresta

De tant en tant dóna gust aturar-se a contemplar la immensitat que ens envolta...

Ara una mà, ara un peu, l'altra mà...

Des del cim, la visió és espectacular. Estem força estona admirant des d'aquest modest cim que és el Puig de Bàlix tot el que queda al nostre voltant.

Kepa al cim, amb la Penya des Migdia al fons, tapant-se pels núvols

Fotos, fotos i més fotos...

Foto de cim. La pregunta és: quin dels tres és el més "xulo"?

La baixada la iniciem pel costat contrari per on hem pujat, intentant seguir unes fites que trobem i que sembla que segueixen el camí correcte. Però res, al final la solució sempre és recte cap avall. I així, anem baixant depressa en direcció altre cop al mirador de Ses Barques, perquè ja és tard i correm el risc que se'ns faci fosc a mitja baixada.

Cap avall, que fa baixada!
El sol comença a fer l'intent d'amagar-se

Quan arribem al camí conegut, el sol ja es comença a pondre, i la llum es torna màgica. Tenim prou claror per veure-hi, però convé no entretenir-se massa.

Comença la posta de sol

Admirant les últimes clarors del dia

Arribem al Mirador de Ses Barques amb el temps just per admirar la posta de sol sobre el Port de Sòller. Ja en vaig penjar unes fotos fa uns dies. La veritat és que l'espectacle era preciós, i ens feia molta mandra marxar, malgrat la fresqueta que es girava.

Immortalitzant les últimes llums del dia.

No diré que fos el cim que més em va agradar de tots els que vam fer, perquè realment cadascun va tenir el seu que, però ara, repassant les fotos, me n'adono que va ser un cim preciós. Suposo que la posta de sol hi va fer molt...