Tornant a la rutina

Doncs si, tornem a la rutina, a treballar, a llevar-me a les 8 del matí per anar a la botiga, a les reunions, a la monotonia del dia a dia.... bé, és el que hi ha! Potser és gràcies a aquesta monotonia, a aquest saber pràcticament amb exactitud tot el que passarà, que podem gaudir amb tanta plenitut de les vacances. I a mi, com no, em passa això, que vaig de vacances i em torno boja amunt i avall, fent i desfent plans, mirant, veient, palpant i escoltant tot de coses noves.... i això és el que m'ha passat en aquesta setmaneta de vacances que he estat a Mallorca!!!! M'ho he passat tant bé, que no sé ni com explicar-ho.... bé, ho intentarem...
El dissabte, vaig anar cap a Barcelona. El meu avió cap a Palma no sortia fins diumenge al dematí, però vaig quedar amb l'Adrià, que ha començat a estudiar allí, que em va acollir desinteressadament a casa seva i, de passada vam anar a un concert de Cesk Freixas. Quin concert senyors!!!! Realment, una experiencia com n'hi ha poques. Saps quan escoltes una cançó i comences a sentir tot de coses per dins? Doncs això em passa amb aquest noi. Durant el concert, en algun moment la sang em bullia de revolta, en d'altres moments em venien ganes de cantar, saltar i ballar, i en alguna ocasió, les llàgrimes se'm volien escapar dels ulls.... Senzillament genial. Si mai en teniu l'oportunitat, aneu a veure aquest grupet en directe. El seu concert és càlid i pròxim, i les seves paraules sinceres arriben molt a dins i se't queden gravades.... revolta, amics, festa i lluita, així ho resumiria jo.
Quan es va acabar el concert, vam tornar passejant a la residència on té el piset l'Adrià. No sóc una gran fan de Barcelona, pero en aquella ocasió, amb el cor encara embadalit pels acords del concert, la ciutat, vestida per les festes de la Mèrcè, em va semblar amable i pròxima... bé, d'acord, admeto que em va durar poc, el just per veure la torre Agbar, aquell símbol fàlic tant evident, i decidir fer-li una foto....
Quan vam arribar al pis, unes cerveses (d'estes rares, no recordo el nom ni res) ens van deixar anar la llengua, i vam estar força estona xerrant i recordant detalls del concert i d'altres experiències viscudes junts.... fins que vam decidir que si ens haviem d'aixecar a les 7 del matí potser era millor anar a dormir....