26/10/07

Mallorca IV: Mont Fumat

Per amenitzar la lectura, Aromes de Roques,
de Ja t'ho diré


Un dia que Karlos va haver d'anar a treballar, Kepa i jo l'hi vam "robar" el cotxe i ens en vam anar els dos a fer una excursioneta matinal, amb bany inclòs.
El lloc escollit va ser el Mont Fumat, de 334 metres, al Cap de Formentor.
Varem sortir de les Cases de Murta, on vam deixar el cotxe, i, seguint els primers metres per la carretera, ens vam enfilar per unes escales penjades a la paret, que ens van dur al caminet que ens portaria fins al cim del Mont Fumat.

El Mont Fumat des del pàrquing de les Cases de Murta

Els primers metres, per carretera, en direcció al tunel excavat a la roca

La Cala Figuera, vista des de la carretera

Inici de les escales... en determinats moments són prou vertiginoses!


Pel que sé, les escales eren el camí tradicional per pujar al Mont Fumat, però degut a algun accident que hi va haver, s'ha habilitat un nou camí no tan exposat, i ja no es fan tasques de conservació de les escales, de manera que en alguns trams estan força desfetes. De totes maneres, val la pena seguir-les, perqué donen unes vistes precioses. Això si, vigilant!

Kepa, enfilant-se per les escales....

Un camí vertiginós...

Cal anar ben atent!

Un cop superades les escales, comença un cami força fàcil i agradable, que és el que ens durà fins al cim del Mont Fumat.

El Mont Fumat, a la dreta.

Arribant al cim

Cim del Mont Fumat, 334 metres.

Les vistes des del cim són fantàstiques, pràcticament estem envoltats de mar. Les admirem una bona estona en solitud, nomes amb la companyia d'un parell de cabres, i després de fer el ronso una mica, iniciem el camí de baixada, que ens portarà, per un barranc, fins a la Cala d'En Gossalba.


Comencem a baixar. L'entrador de mar que es veu al fons és la cala on volem anar.

Seguint el "camí", que no és res més que un barranc

El barranc no es fa complicat ni dur, i ens porta rapidament a la cala


Admirant la cala

La Cala d'En Gossalba és una petita cala amb dos platjes, una de mes gran, que s'hi arriba després de caminar una mitja horeta des de la carretera, i la que vam anar nosaltres, completament de pedres (ni una miqueta de sorra!!!!Quina felicitat!!!) i que com a molt deu fer uns 5 metres d'amplada. La platja estava totalment solitària, només tres o quatre vaixells de particulars ancorats. Tot silenci...

Després de menjar una miqueta, varem decidir banyar-nos, aprofitant la tranquilitat que oferia el paratge. Si, ja sé que sona extrany, però també em vaig banyar!I és que realment era encisador! Segons com, semblava que estiguessim en una illa deserta...

Un vasc en remull

I per demostrar que em vaig banyar, una catalana també en remull

Després d'eixugar-nos, tocava reemprendre el camí. Teniem dues opcions: la primera era tornar una miqueta enrere i agafar un camí que duia fins a un coll (no en recordo el nom), des d'on podiem agafar un altre camí fins a la Cala Murta, i la segona era anar resseguint tot el penya-segat, fins a trobar el caminet que enllaça amb la pista que duu a la cala. Evidentment, vam escollir la segona opció, i durant força estona vam caminar amb el mar als nostres peus.

En alguns llocs les mans eren útils. Al fons, la platja gran de la Cala d'En Gossalba.

Davant nostre, s'obre el mar immens

L'horitzó era dificil d'abarcar amb la mirada...

Al cap d'una estona de caminar, apareix davant nostre la Cala Murta

Cala Murta

A Mallorca passa una cosa força curiosa. A gairebé tot arreu existeix el que s'anomena "Dret de pas", pel qual els propietaris dels terrenys deixen passar els caminants pels camins tradicionals o històrics, però a Mallorca, no sé ben bé per quins set sous, això no passa. Els propietaris, bé, la majoria d'ells, no admeten el pas de ningú per les seves finques, i si fas una excursió, espavila't com vulguis per trobar un camí alternatiu. Tant hi fa si el camí té més de 1000 anys, si està empedrat o si hi va passar Nostre Sinyor, per alli no es passa i s'ha acabat.

I això és el que ens va passar a Kepa i a mi. No només en aquesta excursió, sinó en totes les que vam fer. En aquest cas, enmig del camí empedrat, guapissim, una reixa amb un cartellet :"Prohibido el paso" (en l'idioma del Imperio, no sigui cas que algú no ho entengui!). I bé, ja mos veus a Kepa i a mi, bancal avall per anar a buscar la pista que porta a la cala. La veritat és que és una putada que permetin això...

Bancal avall!
Per fi, la pista.

Quan arribes a la pista, en menys de cinc minuts arribes a la Cala Murta, preciosa, encara que segons la meva opinió és molt més bonica la d'En Gossalba, i, sobretot, més solitària.

Per tornar al cotxe, se segueix la pista en direcció contrària, i en pocs minuts arribem al cotxe.

Aquesta excursió em va fer descobrir una Mallorca amagada, salvatge i encisadora, que em va trencar tots els tòpics que tenia fins llavors de la illa.

Algunes de les fotografies són de Kepa, evidentment!

3 comentaris:

Kepa ha dit...

pues si, Mallorca aún tiene rincones recónditos, solitarios y bellos

Joan González ha dit...

"camí de ronda"....de alto riesgo.

bona remullada.

el 18 N... al Pedra...???

salut

joan

Joana ha dit...

Caram, que bonic!!!!!!