2/8/07

Els nens de la guerra

Una de les moltes activitats que es van fer en les Jornades Internacionals d'Història en els Espais de la Batalla de l'Ebre, va ser una exposició de dibuixos que havien realitzat els que aleshores eren els nens fills del bàndol Republicà. Aquests dibuixos, la majoria molt durs i impactants, es van fer en refugis, en escoles o en les anomenades colònies, durant el temps que va durar la Guerra Civil. Em va sorprendre moltíssim com un dibuix podia ser tant explícit i tant ple d'inocència alhora, com els nens són capaços de veure sense crosses com és el món que els envolta, i com són capaços d'absorvir tots els estímuls que els arriben.

Vaig fer fotos d'alguns d'aquests dibuixos, i aquí us els presento. No són fotografies massa bones, ho sento, però no en vaig saber més.

Suposo que en el bàndol dels que s'anomenaven "Nacionals", els nens també feien dibuixos d'aquest tipus, segurament amb altres connotacions polítiques, però que al cap i a la fi, eren els mateixos dibuixos, nomes canviava el color.

M'agradaria pensar que mai més cap nen serà capaç de dibuixar res semblant, que a partir d'avui l'únic que sabràn dibuixar seràn flors, arbres, muntanyes i ninots jugant a pilota... potser és un somni pel que val la pena lluitar... que mai més cap infant dibuixi la mort ni jugui a la guerra.

















3 comentaris:

Adrià ha dit...

Una exposició molt interesant, la veritat. Sort que no ens la vam perdre.

Xavi ha dit...

...no com d'altres que tant de fer de paparazzi es van perdre les jornades.
Sort de les fotos de l'Alba.
En el seu dia,vaig veure una exposició molt semblant sobre la guerra de Bòsnia, em general no se com eren els que havien a Móra, però si faig cas de la mostra en fotos, els de Bòsnia, alguns eren molt besties,mes dolor i mes impotència, en el fons mes viscerals. En alguns d'aquestos que has penjat és veu la ma ideològica al darrere mes que la visió d'un nen.
Per desgracia continuarem veien exposicions de dibuixos o de fotografies que ens recordaran lo besties que som com especie.

Adrià ha dit...

Una vida, una història, i un món que gira i gira...