17/8/07

Anayet, Vértex d'Anayet, Punta dera Sarreta i Arroyetas

Fa uns dies vaig quedar amb Kepa, la Joana i Lluís per fer una escapadeta de cap de setmana al Pirineu. Després de sospesar diferents opcions (vaja, em sembla que més aviat les van sospesar Kepa i la Joana...) es va decidir d'anar a fer l'Anayet, i aprofitar per fer, a més a més el Vértex d'Anayet, la Punta dera Sarreta i l'Arroyetas.

Vam quedar el dissabte a la tarda, o sigui que després del curro, vaig agafar el tren cap a Reus, i allí em van recollir Lluis i la Joana, i vam fer cap fins a la pista de Formigal, on haviem quedat amb Kepa. Vam començar a caminar per allà les 8 del vespre, de manera que durant el camí fins als llacs de l'Anayet, on haviem de passar la nit, les muntanyes que ens envoltaven van anar canviant els colors i tenyint-se de sang.

Al principi, la ruta va per la pista de l'estació d'esquí de Formigal. M'estalviaré comentaris sobre el que penso d'aquesta pista d'esquí i, per extensió, de totes les pistes d'esquí...

El sol fa un ultim esforç per iluminar el dia mentres comença la pujada



Al cap d'una bona estona per pista, enganxem el camí que, pel barranc de Culibillas, ens durà fins als llacs de l'Anayet. Des de França, uns núvols no gaire amistosos sembla que ens vulguin aigualir la festa.

Com ja he dit abans, durant la pujada els ultims rajos de sol ens regalen colors meravellosos. Mirant enrere, veiem el Pic d'Infiernos, entre d'altres, amb un mantell roig.

L'arribada als llacs és apoteòsica. Malgrat que no vam veure exactament la posta de sol, els colors que tenia el cel quan la nit era gairebé un fet, em van deixar alucinada.... El Midi, muntanya inconfusible, ens esguarda i ens tempta...

I l'Anayet, el nostre destí per l'endemà, s'aixeca vertiginós davant nostre.

Vam tenir la sort que aquell cap de setmana hi havia lluna plena. Un cel blau ple d'estrelles, i una lluna immensa.... que més es pot demanar si has de fer un vivac?



L'endemà, ens va costar treuren's la son de les orelles, pero un cop vam treure el nas de dins del sac, l'espectacle no tenia res a envejar al de la nit anterior. Amb l'Anayet al costat, esmorzem. (foto de la Joana, o de Lluis, un dels dos)

Un cop esmorzats i amb tot recollit, ens disposem a començar la caminada. El sol ilumina ja els cims.


Comença la pujada, en alguns trams més dura, pero agradable en tot moment.

Hi ha tants colors....



Per arribar al cim de l'Anayet s'ha de passar per un tram una mica més exposat, que està equipat amb un cable per poder-t'hi agafar. Dificil? En absolut. Només cal anar en compte, pq una relliscada tonta et pot dur a fer un vol d'uns quants centenars de metros.
Kepa arribant gairebé al pas del cable. En tot moment, els colors...

Kepa just al mig del pas del cable, arribant a la zona més exposada.

I jo passant, amb la Joana al darrera (foto de Kepa).

Doncs res. Un cop superat el pas del cable i una canaleta, arribem al cim, des d'on hi ha unes vistes acollonidores. Alucinants! No hi ha paraules! Tot al nostre voltant es presenta immens, ple de textures.... increible! I el Midi que regna enmig de tot, centre indiscutible de totes les nostres mirades.

Al cim: Anayet, 2545mts (foto de la Joana) amb el Midi al nostre darrere.

Després de les fotos de rigor, reemprenem el nostre camí, ara en direcció al Vértex d'Anayet. Darrera nostre, doncs, deixem l'Anayet.
Els companys al cim, admirant el paisatge.
Vèrtex d'Anayet, 2559mts. (foto de la Joana)
Per continuar el nostre camí, seguim tota la cresta, que, amb contínues pujades i baixades, ens durà fins a la Punta dera Sarreta i finalment fins a l'Arroyetas.
Una mirada enrere... el Midi, l'Anayet i el Vértex d'Anayet ens controlen els passos.
Punta dera Sarreta, 2512mts. (foto de la Joana)
I ara ja tan sols ens resta arribar fins a l'Arroyetas. Tot i que el cami és comode, cap al final comencem a estar cansats de tanta pujada i baixada. Pero no ens queixem, l'excursió val la pena!
Des de l'Arroyetas, les vistes tornen a ser immillorables. Hi ha tants cims dels que desconeixem el nom! Tantes muntanyes a descobrir! I juguem a endevinar quines son.
Des del cim de l'Arroyetas els llacs on haviem passar la nit es veuen diminuts.
Arroyetas, 2573mts (foto de la Joana)
I bé, com tot lo bo, l'excursió també s'acaba, i amb el cor ple de noves sensacions, ens en tornem.
Per acabar el repor, us deixo una pano que va fer la Joana. Es perfecta, perquè es veu tot el camí que vam seguir, començant per la dreta amb l'Anayet i arribant a l'esquerra amb l'Arroyetas.



8 comentaris:

Joan González ha dit...

Hola Alba, buenas fotos y reseña de la salida

He quedado con Kepa para este viernes 24, si realmente bajan para hacer el Pedraforca, y así conocernos, Dice hacer Pirineos esta semana, pero la previsión no es muy buena, ya veremos....

salut

joan

Anònim ha dit...

ey, rebel

estupendo el recorrido y preciosas las fotos...
A ver si lo hago un año de estos

petons

JL (boireta)

Joana ha dit...

Un cap de setmana molt, molt xul.lo. El lloc i la nit no podíen ser millors.

Un plaer compartir-ho amb vosaltres ;-))))

Joan González ha dit...

Una forta abraçada per tú i al Kepa... feu bona parella ( les fotos o demostran )

salut

joan

Kepa ha dit...

la verdad es que fue un fin de semana increible. Hay que repetir muchos como ese...

Esteve ha dit...

ep! Bones Alba! Quina sorpresa trobar un comentari al meu bloc!!!
El mon com sempre és molt i molt petit i si al mateix moment vivim a un país petit sempre ens acabem trobant tard o d'hora.
Apa cuida't molt i ens veiem per algun indret, muntanya, mani...

Sonia ha dit...

Esa zona me ha dejado encantada...( estuve unos dias la semana pasada)...Increible!

saludos

xavi ha dit...

Iep... Alba quan puguis pots fer una mica de promo de lo del Scrabbe?, he posat les bases al meu bloc ;)