23/7/07

Ordesa, Faja de las Flores

Fa uns dies, uns amics de l'Agrupació Excursionista la Picossa em van proposar d'anar a fer una ruta per Ordesa, concretament la idea era anar a la Faja de las Flores, pujant per les Clavijas de Cotatuero, travessar la Faja de las Flores i baixar per la Fajeta de a Carriata. En total vam ser 9 persones, entre les quals s'hi va apuntar Kepa, caçant oportunitats al vol.

El camí de pujada, tot i dur a estones, es força agradable, pujant per dins del bosc, i et permet descobrir alguns racons magics.



Quan s'obria el bosc, la vista de la vall i de les parets que ens envoltaven ens deixaven corpresos.
I arribem a les Clavijas, un camí equipat facil i perfecte per gaudir. És més la impresió que fan que no pas la dificultat.





Las Clavijas em van decepcionar en una cosa; son massa curtes! Encara ni has començat que pràcticament ja has acabat el tram... pero vaja, no es pot tenir tot!

Un cop a dalt, les vistes ens impresionen un altre cop...
I emprenem el camí per enllaçar amb la Faja de las Flores. Si, ens vam equivocar una miqueta, i en un principi vam anar cap a la faja Blanquera, molt més complicada i exposada, que es troba sota de la Faja de las Flores, pero de seguida que ens vam adonar de l'error, vam corregir la ruta i vam anar a buscar la Faja de las Flores.

Mentres anavem pujant, la Brecha de Roland, el Taillon i las Tres Sorores van anar omplint el nostre horitzó.
La Faja de las Flores, malgrat la impresió que dóna des de baix, perquè no sembla que hi hagi un camí possible, es força còmoda de fer, tot i que cal reconeixer que el pati que s'obre als nostres peus és alucinant, i que una relliscada pot provocar que ens hagin de venir a recollir amb cullera...

A l'esquena, controlant els nostres passos, las Tres Sorores: Mont Perdut, Añisclo i Cilindro
I per davant ens observa des de l'horitzó la Serra de Tendeñera, impresionant amb les franjes de colors.
Per baixar, van seguir la Fajeta de la Carriata, un camí que al principi és força impresionant, i cal posar les mans mes d'una vegada.


El problema d'aquest camí es que s'acaba fent pesat, molt llarg, i et destrossa les cames.... pero vaja, així la cervesa de despres entra molt millor!
I un cop a baix, descansats, rehidratats i tips, foto de grup...
Com a ultim apunt, dir que mon pare, tot i coix, també va venir, encara que es va quedar a baix, envoltat de turistes passejant... tot arribarà home! Ja la tornarem a fer amb ell.

P.D.: les fotos, no son totes meves, n'hi ha de tothom!

4 comentaris:

Kepa ha dit...

pena que no nos diera tiempo a subir al Tozal de Mallo, pero bueno, ya tenemos excusa para volver jejejej. Me lo pasé genial!!!

Petons

P.D.: menos mal que nos dimos cuenta que esa no era la faja de las flores...

xavi ha dit...

Cervesa sols?.... jo diria que una mica dopats, deu no hi do de les rutes que et fas.
Jo de gran vull ser com el teu pare, tranquilet amb els turistes, esperant-vos gerra en ma.

ldiegoes ha dit...

puñetera envidia... mal sana...

Como os lo pasais... bonitas fotos, faltan muchos comentarios, pero todas las fotos geniales.

Joana ha dit...

Una ruta preciosa e inolvidable, en un entorno inigualable en belleza.

Nena, estás molt guapa!!!