14/6/07

Paraules que t'arriben

, com que estic una miqueta de vacances, tinc temps per anar penjant cosetes, i voldria compartir una poesia que em va fer descobrir un bon amic, i que quan la vaig llegir, em va arribar molt a dins. No sé perquè, però va ser així. L'hi dedico a ell, i també, perquè no, a tots els cors solitaris que busquen alguna espurna d'amor.


MAIG D'AMOR

Són certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos
i cert l'espill d'amor dels teus ulls negres.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols.

D'aquí a molts anys potser recordaràs
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.
I et pujarà a la gola una dolçor
com una immensa mel, com una música.
La mateixa dolçor que ara jo sento
recordant-te en la meva soledat.

Res no val tant com un instant d'amor
.
Gerard Vergés


, pel que veig m'ha agafat la venada romanticona.... que hi farem!

1 comentari:

Joana ha dit...

Molt bonica Alba. Sencilla i preciosa.