19/6/07

Nous horitzons: Euskadi

Aquestes vacances, a més de visitar els Picos de Europa, he estat traginant, de la ma de Kepa, per Euskadi. La veritat és que els paisatges que he vist m'han enamorat, i hi penso tornar tant aviat com pugui. Encara em queda molt per descobrir d'aquest país, i en quatre dies he vist massa poc.

El primer dia, Kepa em va fer descobrir Arraba i Itxina, passant pel cim de Lekanda, de 1302m.

Vàrem sortir de Pagomakurre, seguint una pista que ens va descobrir, a la llunyania el cim del Gorbea.



Un cop arribats a las Campas de Arraba, podem admirar el nostre objectiu, el cim de Lekanda.


La pujada és entretinguda i hagués estat agradable si no hagués estat per la calor..... vam suar com a berros!




Un cop fet el cim (del que no hi ha cap foto diguem-ne bonica), baixem i ens endinsem fins als boscos d'Itxina.... la veritat es que vaig quedar tant alucinada de la bellesa d'aquest bosc que amb prou feines vaig poder fer un parell de fotos....



Seguint el nostre camí, arribem fins al Ojo Atxulaur, un forat a la roca, que travessem per arribar altre cop a Pagomakurre.



Al dia següent, el destí va ser l'Aizkorri, un cim de 1532m amb unes vistes precioses.
El camí comença al Monasterio de Aranzazu (per cert, un monasteri força curiós), i s'endinsa en un bosc de conte de fades.

El camí, ampli i còmode, ens porta fins a les Campas de Urbia, una esplanada que gairebé no podem abarcar amb la vista. Davant nostre, ja podem veure l'Aizkorri.



En deixar les Campas enrere, el camí es torna més feréstec, però no per això menys traçat. En algun punt, la pujada és forta, però es deixa fer tranquilament. En aquesta foto, a part de Kepa posant per l'ocasió, es pot veure l'Aizkorri, amb una silueta encisadora.

Arribant al cim....


I Kepa, intentant caçar-ho tot amb la càmara...


Al costat del cim s'hi troba una ermita i un petit refugi, i buscant alguna ombra, vam menjar quatre cosetes mentres admiravem la vista sota els nostres peus. I es va fer l'hora de tornar a baixar, i per fer-ho vam seguir el mateix camí que en la pujada...


Bé, i aquestes són algunes de les coses que hi ha a Euskadi que em tenen enamorada.... ja busco dies per poder tornar-hi!!!!


Kepa, gracies per aquests fantastics dies!!!! (te he "robado" algunas fotos, espero que sepas perdonarme....)

9 comentaris:

Kepa ha dit...

Brutal!!!!!! jejejeje y lo que te queda por descubrir....

Petons

Joana ha dit...

Vaig descobrir Euskadi a gràcies a Mendiak.net i desde l'última vegada que vaig passejar per les seves terres que dic que si algún dia haguès de marxar de Catalunya, Euskadi serà la meva segona casa.

Terra maravellosa plena de gent fantàstica.

Kepa ha dit...

Joana!!! Pelota !!!! jajajaja

Joan González ha dit...

bona "turner" de la mà del Kepa

salut

joan

Joana ha dit...

Kepa: pero si tu no sabes lo que pone!!!!

ldiegoes ha dit...

Voltes... maravilloso. No se porqué todavía no tengo puesto una alarma para que me avise cuando publiques, lo hago en cuanto llegue a casa.

Miranda. Vaya que no!!!! empezais a tener a un vasco y un mangdrileño asimilados pues.

"Vas a descubir euskadi gracias a mendiak.net. (aqui no se muy bien lo que pone). Que digo que si algun día tengo que marachar de Cataluña, Euskadi será mi segunda casa...

Tierra maravillosa llena de gente fantástica."

¡¡¡tooomoa traducción!!!

Por cierto, toy de acuerdo en todo menos en el final. ¿gente fantastica? yo creo que he traducido mal.

Alba ha dit...

Luis!! Buena traduccion!!Exactamente pone: "Descubrí Euskadi gracias a mendiak.net i des de la ultima vez que paseé por sus tierras que digo que si algun dia tengo que irme de Catalunya, Euskadi serà mi segunda casa. Tierra maravillosa llena de gente fantastica."
Yo añadiria que por el centro, en Madrid, tambien tenemos gente fantastica.... a ver si algun dia nos invitan para hacer alguna rutilla ;)

Joana ha dit...

Por supuesto que hay gente fantásticas en Madrid, y en todos sitios pero como estábamos hablando de Euskadi, pueeees eso!!

;)))))

ldiegoes ha dit...

A ver a ver... al centro no quereis venir todavía.

De todas cuanto más tardeis en venir a mangril, mejor, asi tendremos una casa entrera para www.mendiak.net (la mía nueva), que espero la semana que viene dar ya la oferta por ella.

Un piso 13, así las lagartijas como vosotros se sienten como en casa.