14/05/08

Victimes dels forats transdimensionals


Es conegut per tot el mon paranoic-paranormal que Tivissa està plena de forats transdimensionals, i que en les seves muntanyes sovint apareixen ovnis i gent extranya. Sinó, pregunteu-li al del Cuarto Milenio, un tal Iker que l'hi agraden estes històries.
Doncs bé, natros, com a gent rara que som, vam decidir un bon dia, aprofitant que teniem a Kepa per terres catalanes, anar a escalar un matí a Tivissa, a vore que trobabem de nou. Vaig enredar de mala manera a Ferràn, per a que vinguessin ell i els seus dos fills, l'Andreu i l'Arnau, a aprendre de que anava això de l'escalada. També vaig embolicar a la Mireia, que feia temps que no la veia (nena, es que mos veiem un cop a l'any i encara gracies!!!!), i finalment a Joan, que necessitavem algú que estigues una miqueta centrat i que tingués ganes de tornar a rascar parets.
I així, un dissabte al demati, ja mos veus a tots set carregats de material cap a Tivissa, a la Roca del Salt, paret que es troba pujant cap a l'ermita de Sant Blai, i que ens anava perfecta per què el grau no es exagerat, Joan i jo ja hi haviem escalat més d'un cop, i ens permetia fer gairebé totes les vies en top-rop si no ens en refiavem.
Un cop a peu de paret, era el moment d'anar repartint material. Joan, Kepa i jo ja teniem el nostre material, però els altres no, o sigui que els ho vam portar tot: peus de gat, arnesos, cascs... vam muntar una paradeta digna del millor mercat de saldo.
001

002

El primer en fer una via va ser Joan, que es va encarar a la paret i va posar les dues cordes que duiem per escalar en top-rop. Kepa el va seguir i a partir d'aqui sempre hi va haver dues persones penjades.

003

004

A Ferràn també l'hi va tocar el torn, i no es pot dir que les tingués totes...

005

Els primers passos en escalada sempre són dificils, i cal vèncer la por.

006

Però al final Ferràn se'n va sortir dignament, per ell va la cançó que he posat al post. Al crit de "Papa, si no puges avui no dines!", Ferràn va aconseguir fer la seva primera via. Després d'això, el Cervino ja l'espera.

007

Mentres uns escalaven amb cordes, els altres s'entretenien com bonament podien, oi Joan?

008

I els petits del grup, també estaven ansiosos per començar!

009

És el torn de l'Andreu, que l'hi va agafar el "truquillo" de seguida, i es va enfilar paret amunt com si ho hagués fet tota la vida.

010

011

La cara de felicitat ho explica tot... està fet un campió!!!!

012

Kepa i jo, mentres asseguràvem, no deixavem perdre ni un sol detall de la jugada...

013

Ferràn va decidir que amb una vegada no n'havia tingut prou per agafar-li el gust, o sigui que hi torna...

014

L'Arnau, el més petit de tots, va suar una miqueta al principi, però al final mos va demostrar com escala un escalador professional!

015

016

L'Arnau pujant, mentres la Mireia ja baixa

017

Té un estil immillorable!

018

Jo també vaig escalar una miqueta, que no era qüestió de mirar-m'ho tot des de baix....
019

020

I per acabar, unes quantes fotografies de la bavaresa, la via que més m'agrada d'aquest pany de paret. Fàcil i disfrutona com n'hi ha poques!

Joan
021

La Mireia xouera

022

Kepa, que la va voler fer de primer

023

I altre cop Joan

024

I bé, això és pràcticament tot el que va donar de si el matí. Les vies que vam fer anaven del IV al V+, inclòs un intent a un 6+ que no va reeixir, però amb el temps que feia que no escalavem, ja esta prou bé. I després de suar tant i fer tant d'exercici, pos vam anar a fer el vermut, tot i que d'això no hi ha foto.
Per acabar el post, felicitar als tres que van escalar per primer cop, és a dir, Ferran, Andreu i Arnau, i a la que va tornar a escalar després de tants anys i a més, ens va demostrar la seva fantastica flexibilitat, és a dir, la Mireia
Au, pos, a vore quan ho repetim!!!!

P.D.: evidentment, no totes les fotos són meves, n'hi ha de tothom!
P.D.2: ja m'he quedat descansada, ja he fet el meu post de muntanya després de tants dies, jeje!

11/05/08

Convocatoria!!!!



(La proxima entrada al bloc serà de muntanya, que ultimament estic massa reivindicativa...)

14/04/08

Agonia.....

Així em sento, agònica, quan veig que els compromisos són paper mullat, que les paraules realment se les endú el vent, i lo fàcil que pot arribar a resultar destrossar el treball i les il·lusions de la gent.
Un cop més, i no és pas ni el primer ni l'últim, els polítics ens han fet la pasqua, i ens han fotut el pel com han volgut.
Hi ha sequera. És cert. Fa dies que no plou d'una manera decent, ii tot Catalunya ho pateix. Però es veu que Barcelona ho pateix més que ningú, i després de molt parlar, de molt dir que cal estalviar aigua i de moltes representacions de teatre, han decidit que cal portar aigua a Barcelona sigui com sigui. I quina és la manera més pràctica? Transvassant aigua de l'Ebre.
Fa no res totes les Terres de l'Ebre vam sortir a lluitar per evitar el transvassament que volia dur a terme el PP, i ara, alguns dels que posaven el crit al cel per l'aberració ecologica que suposava el transvassament, són els mateixos que l'hi dónen suport. Un cop al govern, s'han canviat les tornes. Des de dalt les coses es deuen veure diferent, sinó no entenc com ERC, Iniciativa-Els Verds i el PSC poden estar recolzant una cosa així. Només em queda pensar que, o cobren molt per dir que si, o que realment són tots uns hipòcrites.
I els alcaldes i governants dels nostres pobles? Alguns ja han mostrat el seu desacord, però la majoria no han dit ni ase ni bèstia, com si la cosa no anés amb ells. Trist, molt trist.
I jo, ara mateix, em sembla que tinc ganes de plorar...

Que no s'aturi la lluita. El futur ha de ser nostre!

Per saber-ne més:
Vilaweb: l'Ebre en tensió pel transvassament
La Marfanta
Ebresfera

02/04/08

100 anys d'estelada

Enguany se celebra el centenari de l'Estelada, l'emblema per excelència del moviment independentista català. Per celebrar-ho, s'ha creat la Comissió 100 anys d'estelada, que convida a tothom que ho vulgui a participar-hi.

Per veure les activitats que es realitzen, visiteu la pàgina http://www.estelada.cat , allí també s'hi pot trobar un recull històric, fotografies, biografies de persones que han lluitat per la independència, etc.

Ah! I pels excursionistes i afins al tema, des de la comissió es fa una crida, el que anomenen 100 anys d'estelada, 100 cims, per a que tothom que ho vulgui es faci una foto en un cim amb l'estelada. Jo he estat buscant, però no he trobat cap foto amb l'estelada, o sigui que hauré d'anar a fer algo i fer-me la foto....
Apa, anims i a portar l'estelada ben amunt!

29/03/08

Flors i violes



Passejant, passejant, descobrim un món de flors i violes...




... colors que inunden els nostres ulls.

27/03/08

Primavera?

Esta setmana santa he estat amb Kepa en un poblet de la provincia de Burgos, Quincoces de Yuso. La idea era relax, relax i més relax, amb alguna excursioneta tranqui i pasejos també tranquils... és primavera, oi? Les flors, mils de verds que reneixen, temperatures no gaire baixes.... bé, això se suposa... fins que apareix la neu, evidentment.... dos dies sencers nevant. Resultat: mos vam relaxar moltiiiiissssim.... potser massa, jeje!


Al final només vam anar un dia d'excursió, i la resta del temps la varem "perdre" amb visites als poblets, pasejades per Quincoces de Yuso i mirant pelis a l'habitació de la casa rural. El que sóc jo, m'ho vaig passar bé... ja us penjaré un parell de repors!

24/02/08

Mil somnis per complir....


... i mil cims que esperen els nostres passos, junts, si et va bé...