24/11/10

Destí: Marroc!

Vinga, comencem amb la història, que sinó em passarà el de sempre!



20 d'octubre, ens trobem 5 persones a l'Aeroport de Reus; l'Eloi, el Pere, el Manel, el Patxi i jo. Estem nerviosos, il·lusionats, espitosos... bé, estem com pot estar qualsevol el mateix dia que agafa un avió per anar de vacances, suposo.

Vam quedar bastant abans que sortís l'avió, cosa que va comportar que ens estiguessim unes quantes hores a l'aeroport, de manera que vam tenir moooolt de temps per pesar les motxilles i les maletes, per riure, per xerrar, per posar-nos més nerviosos... en fi...


Photobucket


Photobucket


Però tot arriba, i per fi ens van deixar pujar a l'avió...


Photobucket


Photobucket


... i un cop asseguts adequadament, vam començar les baralles per veure qui podia estar al costat de la finestra i admirar els paisatges que s'anaven succeïnt fins arribar a Marraqueix.


Photobucket


Photobucket


Photobucket


A l'Aeroport de Marraqueix ens van venir a buscar uns nois amb els que el Manel havia contactat per a que ens facilitessin el transport fins a Imlil, un lloc per dormir i la reserva del refugi.


Photobucket


Photobucket


Ens van embutir en una furgoneta i... cap a Imlil falta gent! El que no sabiem es que el nostre destí final no seria Imlil, això ho vam saber un cop arribats al poble. Allí ens van dir que a cambiar de furgoneta, que ens portaven a un altre poble... la furgoneta nova no tenia desperdici... llums que cambiaven de colors, pintura de disseny, i a nosaltres ens van posar al darrera, en uns banquets de fusta, amb les finestres enreixades i completament a fosques, ja que a sobre hi havia cortines.... per un moment vam pensar que ens segrestaven...


Photobucket


Photobucket


El que en un principi pensavem que seria una putada, va ser gairebé un regal. En comptes de Imlil, el nostre destí va ser Aremd, un poble molt menys turístic i que ens estalviaria una mitja hora de camí l'endemà. A més, ens van acollir en una caseta fantàstica, on ens van donar un sopar per llepar-s'hi els dits...


Photobucket


Photobucket


Photobucket


... i, com no, el te amb menta!


Photobucket


Photobucket


Vam anar a dormir tan aviat com vam poder per estar fresquets per l'endemà, que ens esperava la pujada fins al refugi del Toubkal. Com us podeu imaginar, despreniem ganes i il·lusió per tots els poros de la pell... però tot i així, tot i l'emoció, jo vaig caure rodona dins del sac de dormir...

P.D.: estic "robant" fotos als companys de viatge... espero que algun dia m'ho puguin perdonar...

11/11/10

Recepta per la felicitat (encara que no sigui eterna)

Per aconseguir ni que siguin uns dies de felicitat, només cal barrejar enèrgicament i amb ganes els següents ingredients, i prendre el còctel resultant d'una glopada i sense respirar. Necessitarem;

- 5 bons amics coneguts o per conèixer


Photobucket


- 1 sistema de transport adeqüat


Photobucket


- 3 mesures de muntanya, com a mínim, preferiblement provinent de la Serralada de l'Atlas


Photobucket
Photobucket


- Moltes ganes de fer nous amics


Photobucket
Photobucket


- Sabors nous i diferents, al gust


Photobucket
Photobucket
Photobucket


- Una mirada sense prejudicis, per aprendre d'una altra cultura


Photobucket
Photobucket


- I sobretot, un polsim de tè amb menta


Photobucket


Això per si sol ja ens assegura, com a mínim, 7 dies de rialles. Si ho deixem macerar tot junt a sol i serena durant una setmana, n'obtindrem una maleta plena de records i bones experiències.

4/1/10

Surrealisme quotidià I: Una nit d'estiu al Montsant

Aquest és un reportatge d'estiu per fer passar el fred d'estos dies, despues diràn que sóc mala persona.... També aprofito per obrir un nou espai en aquest meu blog: "Surrealisme quotidià", títol sota el cual aniré agrupant aquelles sortides i activitats que dius que no són del tot normaletes...



Doncs resulta que un bon dia, d'aquells que dius "ara no sé que fer", vam pensar "pos podriem anar a dormir al Montsant, pujant pel Grau dels Barrots fins al Clot del Cirer, on podriem fer nit, i baixant l'endemà pel Grau de Salforès". I dit i fet, mos vam ajuntar un grupet d'inconscients i cap amunt que fa pujada! Vam carregar les motxilles de coses completament innecessàries i, des de la Morera, vam enfilar el nostre camí cap al Grau dels Barrots, suant com a berracos...

Photobucket
Photobucket

Evidentment, mos vam perdre només començar, pero vaja... no es podia esperar res més! Sort que de seguida ens vam tornar a trobar.

Photobucket
Photobucket
Photobucket

El Grau dels Barrots ens va proporcionar la dosis justa d'aventura que ens demanava el nostre cos i, sobretot, el de l'Andreu i l'Arnau.

Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket

Aquesta és la cara d'un pare que ha vist perillar la integritat física dels seus fills i que no ho podrà oblidar. És més, ha promès clavar estelles entre les ungles als causants de tant patiment (glups!)

Photobucket

Un cop dalt, i com que mos entreteniem una miqueta massa, varem veure com el sol s'anava ponent, un espectacle fantàstic, això si, tot i que va fer que arribessim al cim del Piló de Senyalets gairebé completament de nit i mig morts de gana.

Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket

Al final vam aconseguir arribar al Clot del Cirer cap allà a les onze de la nit... si, vam més que doblar l'horari normal... no hi ha fotos de la nit, per diferents motius: era fosc, teniem gana, i voliem descansar. O sigui que el que vam fer va ser muntar la tenda, sopar, fer el tonto, jugar amb els malabars i, per fi, dormir.
L'endemà, el nostre aspecte i el del nostre campament era el següent:

Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket

Com es pot observar, entre les coses imprescindibles que duiem hi havia els malabars i la gralla. Natros si que sabem anar pel món!

A una hora prudencial, i ben esmorzats, pixats i cagats, vam començar el descens pel Grau de Salforés, descens que, per no perdre el costum, ens vam prendre amb calma i tranquilitat...

Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket

Ja veiem la Morera davant nostre, i deixem les impresionants parets del Montsant al darrera.

Photobucket
Photobucket

I entrada triunfal pels carrers de la Morera!

Photobucket

Ah! I com no podia ser d'altra manera, vam acabar l'excursió com Déu mana!

Photobucket
Photobucket
Photobucket
Photobucket


I vet aqui un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat!

P.D.: se m'oblidava: BON ANY NOU!