Victimes dels forats transdimensionals
Es conegut per tot el mon paranoic-paranormal que Tivissa està plena de forats transdimensionals, i que en les seves muntanyes sovint apareixen ovnis i gent extranya. Sinó, pregunteu-li al del Cuarto Milenio, un tal Iker que l'hi agraden estes històries.
Doncs bé, natros, com a gent rara que som, vam decidir un bon dia, aprofitant que teniem a Kepa per terres catalanes, anar a escalar un matí a Tivissa, a vore que trobabem de nou. Vaig enredar de mala manera a Ferràn, per a que vinguessin ell i els seus dos fills, l'Andreu i l'Arnau, a aprendre de que anava això de l'escalada. També vaig embolicar a la Mireia, que feia temps que no la veia (nena, es que mos veiem un cop a l'any i encara gracies!!!!), i finalment a Joan, que necessitavem algú que estigues una miqueta centrat i que tingués ganes de tornar a rascar parets.
I així, un dissabte al demati, ja mos veus a tots set carregats de material cap a Tivissa, a la Roca del Salt, paret que es troba pujant cap a l'ermita de Sant Blai, i que ens anava perfecta per què el grau no es exagerat, Joan i jo ja hi haviem escalat més d'un cop, i ens permetia fer gairebé totes les vies en top-rop si no ens en refiavem.
Un cop a peu de paret, era el moment d'anar repartint material. Joan, Kepa i jo ja teniem el nostre material, però els altres no, o sigui que els ho vam portar tot: peus de gat, arnesos, cascs... vam muntar una paradeta digna del millor mercat de saldo.
El primer en fer una via va ser Joan, que es va encarar a la paret i va posar les dues cordes que duiem per escalar en top-rop. Kepa el va seguir i a partir d'aqui sempre hi va haver dues persones penjades.
A Ferràn també l'hi va tocar el torn, i no es pot dir que les tingués totes...
Els primers passos en escalada sempre són dificils, i cal vèncer la por.
Però al final Ferràn se'n va sortir dignament, per ell va la cançó que he posat al post. Al crit de "Papa, si no puges avui no dines!", Ferràn va aconseguir fer la seva primera via. Després d'això, el Cervino ja l'espera.
Mentres uns escalaven amb cordes, els altres s'entretenien com bonament podien, oi Joan?
I els petits del grup, també estaven ansiosos per començar!
És el torn de l'Andreu, que l'hi va agafar el "truquillo" de seguida, i es va enfilar paret amunt com si ho hagués fet tota la vida.
La cara de felicitat ho explica tot... està fet un campió!!!!
Kepa i jo, mentres asseguràvem, no deixavem perdre ni un sol detall de la jugada...
Ferràn va decidir que amb una vegada no n'havia tingut prou per agafar-li el gust, o sigui que hi torna...
L'Arnau, el més petit de tots, va suar una miqueta al principi, però al final mos va demostrar com escala un escalador professional!
L'Arnau pujant, mentres la Mireia ja baixa
Té un estil immillorable!
Jo també vaig escalar una miqueta, que no era qüestió de mirar-m'ho tot des de baix....
I per acabar, unes quantes fotografies de la bavaresa, la via que més m'agrada d'aquest pany de paret. Fàcil i disfrutona com n'hi ha poques!
Joan
La Mireia xouera
Kepa, que la va voler fer de primer
I altre cop Joan
I bé, això és pràcticament tot el que va donar de si el matí. Les vies que vam fer anaven del IV al V+, inclòs un intent a un 6+ que no va reeixir, però amb el temps que feia que no escalavem, ja esta prou bé. I després de suar tant i fer tant d'exercici, pos vam anar a fer el vermut, tot i que d'això no hi ha foto.
Per acabar el post, felicitar als tres que van escalar per primer cop, és a dir, Ferran, Andreu i Arnau, i a la que va tornar a escalar després de tants anys i a més, ens va demostrar la seva fantastica flexibilitat, és a dir, la Mireia
Au, pos, a vore quan ho repetim!!!!
P.D.: evidentment, no totes les fotos són meves, n'hi ha de tothom!
P.D.2: ja m'he quedat descansada, ja he fet el meu post de muntanya després de tants dies, jeje!
